Lo puto material

Com en tots els aspectes d’aquest esport, que a poc a poc va creant-se i adaptant-se a les diferents necessitats que sorgeixen de les experiències viscudes, el tema del material obligatori ha generat des dels seus inicis un debat que no convé obviar.
A la meva manera de veure, tots els esports tenen unes normes que complir, tots, no existeix esport de competició al món on no hagin de seguir-se uns requisits a l’hora de participar en les seves respectives competicions, ja sigui des del punt de vista de la indumentària, el terreny on es desenvolupa o bé el nombre de participants.

Bé la resposta és sí, és un esport molt diferent a tots els altres i si és així és perquè es desenvolupa en un mitjà natural tan salvatge com a perillós, tan reconfortant com a canviant i tots els participants estem exposats d’una forma o una altra a aquestes circumstàncies.
No voler acceptar que en determinades carreres existeixin una sèrie d’elements que hem de portar damunt és com pretendre jugar un partit de futbol en chanclas o un de tennis amb raqueta de bàdminton.
El material obligatori no té una altra fi que el d’assegurar el benestar de tots els competidors i  que en cas que el seu ús fos necessari aquests puguin utilitzar-ho.

En carreres per muntanya, ultres i altres competicions són molts els contratemps que poden sortir i nosaltres com a habituals d’aquests mitjans hauríem de saber que gens sobra en circumstàncies  adverses, quan un minut pot canviar l’entorn i deixar-nos desprotegits.
Entenc, que moltes vegades les llistes de material obligatori semblen exagerades, que en la ment del corredor solament veu una acumulació innecessària de pes en la seva motxilla, però com en tot en aquest món tot és innecessari fins que ho necessites de debò. Si en alguna ocasió precisem de qualsevol d’aquestes coses, donarem gràcies per portar-les damunt.
Doncs molt simple, les crítiques a l’organització i jutges de carrera per no exigir i controlar el material caurien en cascada sense dret a rèplica.
La muntanya dóna llibertat, però les competicions no són solament muntanya, són gent preocupada pel benestar dels corredors, gent que mentre dura la prova resa perquè no passi res i tot surti ben i gent que té tot el dret del món a posar una sèrie de normes per participar en els seus esdeveniments.
No passa mai gens fins que pansa, és una frase que pot aplicar-se en qualsevol àmbit de la vida, i en aquest evidentment també.
Des del club intentarem que tengais coneixement del material necessari per afrontar carreres de muntanyes d’una forma segura, responsable i compliendo les exifencias de la organizacion, aquestes recomanacions són solament de caracter informatiu i sempre a mode de recomendacion nostra basandonos en la nostra experiència en carreres, en proves de material i en experiència amb distribuïdors d’aquestes marques.
utmb_02material_utmb_3

Telèfon móbil
Obligatori durant tota la carrera
Al moment de la sortida el telèfon ha d’estar amb el timbre activat (volum màxim), la bateria carregada i en bon estat per poder aguantar tota la prova amb el telèfon activat.
Per què és obligatori/recomanat?
El telèfon mòbil pot servir perquè el participant rebi o faci cridades o avisos d’emergència al telèfon de l’organització (que estarà apuntat darrere del dorsal), o fins i tot, si és necessari, per enviar el seu GEO localització a través d’aplicacions com WhatsApp.
Per això i atès que ha d’estar activat durant tota la prova és important que la bateria estigui totalment carregada, s’eviti fer trucades o enviaments de dades innecessàries i que es desactivin aquelles funcions que tenen un alt consum com el bluetooth o el wifi.

Xiulet
Obligatori durant tota la carrera
El de la motxilla pot ser vàlid si funciona correctament.
Per què és obligatori/recomanat?
El xiulet ens permet demanar ajuda i ser localitzats amb molt poc esforç en situacions d’emergència.
Manta tèrmica
Obligatòria durant tota la carrera
Està feta d’un material platejat (d’una cara) i daurat (de l’altra), que fa que la manta sigui capaç de retenir la calor o d’expulsar-ho segons qual sigui l’orientació amb la qual es cobreixi a l’accidentat.
manta-termica-de-supervivencia-para-botiquin-y-primeros-aux-14604-MCO20088499480_042014-O.jpg
La superfície mínima obligatòria ha de ser d’1,4m x 2,0m.
Per què és obligatori/recomanat?
La manta tèrmica serveix principalment per cobrir a l’accidentat mentre s’espera l’ajuda, però també pot servir per senyalitzar la posició a l’equip aeri de rescat o simplement com a protecció del vent i la pluja.
L’orientació amb la qual es cobreix a l’accidentat variarà segons qual sigui la situació:
Per retenir la calor: La part platejata està en contacte amb el cos i l’orada cap a l’exterior.
Per a casos d’hipotèrmia, accidents, espera en situació de frio…
Per reduir la temperatura: La part daurada està en contacte amb el cos i la platejata cap a l’exterior.
Per a casos de febre, cops de calor, espera en situació de calor…
Llum frontal + piles (o frontal) de recanvi
Obligatòria a partir de les 18h i durant tota la carrera.
Ha poder portar-se en el front deixant lliures les mans.
Abans d’introduir-se en la motxilla cal assegurar que està apagada, en perfecte estat i amb les piles carregades per evitar sorpreses quan arribi el moment d’encendre-la.
Per què és obligatori/recomanat?
Serà obligatori durant tota la carrera o a partir d’una hora determinada, que es comunicarà el divendres 19 de Setembre i que pot variar segons com sigui la previsió meteorològica final.
Existeix la possibilitat que per error, o manipulació incorrecta s’activi la llum dins de la motxilla durant el dia, sense que el corredor s’adoni, de tal manera que arribat el moment de necessitar la llum, el frontal no funcioni.
Per això és obligatori portar unes piles de recanvi o bé un segon frontal en perfecte estat de funcionament i amb les piles carregades.

Jaqueta impermeable transpirable amb caputxa
Obligatòria si les condicions meteorològiques així ho determinen a partir d’una hora determinada o durant tota la carrera.
Amb membrana aïllant transpirable tipus Gore-Tex, Clima Pro, Water Proff, MemBrain, H2O, Hyvent o similar, per suportar males condicions meteorològiques a la muntanya.
IMPERMEABILIDAD: Mínim 10,000 mm Schmerber de columna d’aigua ()
TRANSPIRABILIDAD: Valor igual o inferior a 13 segons l’escala RET, o ben igual o superior a 5.000 segons l’escala MTVR ()
() Consulta en la teva tenda/marca els valors de la teva jaqueta.
Per què és obligatori/recomanat?
La jaqueta impermeable transpirable amb caputxa podrà ser obligatòria durant tota la carrera o a partir d’una hora determinada, segons el que determini la previsió meteorològica.
Per què la caputxa? El cap és un dels punts del cos per on es perd més temperatura. Per això ha de ser possible poder aïllar-la de la pluja, el vent i el frio quan sigui necessari.
Per què impermeable? Perquè les tempestes i pluges inesperades són molt freqüents a la muntanya i anar amb el cos mullat durant molt temps pot ocasionar greus problemes.
Per què transpirable? Per evitar el mullar-se des de dins amb la pròpia suor.

Jaqueta cortavientos
Obligatòria durant tota la carrera, excepte si és obligatòria la jaqueta impermeable transpirable amb caputxa o si aquesta última es porta per defecte.
Jaqueta que cobreix tot el tronc, (inclosos els braços), amb capacitat de protegir del vent.
La caputxa no és obligatòria malgrat que és molt recomanable.
Per què és obligatori/recomanat?
Aquesta peça de roba és el mínim necessari per protegir-se del refredament que provoca el vent que sol haver-hi en les parts altes del recorregut, inclosos els dies amb bones condicions meteorològiques.
La jaqueta cortavientos NO protegeix suficientment ni del fred, ni de la pluja. Per això és molt possible que en segons quines condicions meteorològiques (o a partir d’una hora determinada), sigui insuficient i passada a ser obligatori portar una peça de roba amb protecció superior com el folro polar o la jaqueta impermeable transpirable.
En aquest cas, si un corredor/a porta la jaqueta impermeable transpirable, no serà necessari que porti la jaqueta cortavientos.
Peça de roba tèrmica
Obligatòria si les condicions meteorològiques així ho determinen a partir d’una hora determinada o durant tota la carrera.
Peça de roba tèrmica que cobreixi tot el tronc, de màniga llarga fins a les nines amb la funció d’escalfar i afrontar baixes temperatures.
Pot ser una samarreta tèrmica gruixuda d’entre 150 i 300 grams (segons la talla del corredor/a), o bé un folro polar.
El cotó no està permès.
Per què és obligatori/recomanat?
La peça de roba tèrmica podrà ser obligatòria durant tota la carrera o a partir d’una hora determinada, segons el que determini la previsió meteorològica.
Cal tenir en compte que a la muntanya les oscil·lacions de temperatura són extremes i es poden produir de forma brusca i sobtada.
A aquest fet cal afegir-li que existeixen moltes raons que poden forçar al corredor a baixar el ritme de carrera (o fins i tot a detenir-se), com a lesions, “pájaras”, ajuda a un company, etc. I per tant a sofrir un ràpid refredament abans d’arribar al proper avituallamiento o mentre s’espera l’ajuda.
Pantalons impermeables
Obligatoris si les condicions meteorològiques així ho determinen a partir d’una hora determinada o durant tota la carrera.
És obligatori que siguin impermeables (mínim 10,000 mm Schmerber de columna d’aigua), i es recomana que siguin també transpirables encara que això últim no sigui obligatori.
En el cas de portar els pantalons impermeables, no serà obligatori portar els pantalons o malles (llargs) descrits en el punt anterior.
Per què és obligatori/recomanat?
Els pantalons o malles no serveixen si es mullen i/o fa molt vent.
Per tant segons com sigui la previsió meteorològica els pantalons impermeables podrien ser obligatoris a partir d’una hora determinada o durant tot l’esdeveniment..
Pantalons llargs o malles llargues
Obligatoris si les condicions meteorològiques així ho determinen a partir d’una hora determinada o durant tota la carrera. No són obligatoris si es llavan els pantalons impermeables.
Poden ser curts o pirates si combinats amb mitjons cobreixen totalment les cames sense deixar al descobert els genolls.
Les mitjanes (del tipus panties) no estan admeses.
Per què és obligatori/recomanat?
Els pantalons o malles (que cobreixin tota la cama) podran ser obligatoris durant tota la carrera o a partir d’una hora determinada, segons el que determini la previsió meteorològica.
Cal tenir en compte que a la muntanya les oscil·lacions de temperatura són extremes i es poden produir de forma brusca i sobtada.
A aquest fet cal afegir-li que existeixen moltes raons que poden forçar al corredor a baixar el ritme de carrera (o fins i tot a detenir-se), com a lesions, “pájaras”, ajuda a un company, etc. I per tant a sofrir un ràpid refredament abans d’arribar al proper avituallamiento o mentre s’espera l’ajuda.

 

Capell calent
Obligatori si les condicions meteorològiques així ho determinen a partir d’una hora determinada o durant tota la carrera.
La seva funció ha de ser la d’escalfar el cap i protegir-la del frio.
Per què és obligatori/recomanat?
El cap és la part del cos per on es perd més temperatura. Per això, segons com sigui la previsió meteorològica, el capell podrà ser obligatori durant tota la carrera o a partir d’una hora determinada , ja que la gorra/braga seria insuficient.
Braga/Buff
Obligatori durant tota la carrera, excepte si és obligatori el capell calent.
Que cobreixi tot el cap.
Per què és obligatori/recomanat?
Ajuda a protegir el cap del sol, les insolacions i els cops de calor.
També pot ser útil per protegir-se de les pèrdues de temperatura en condicions moderades de frio i vent.
Portar el capell calent (i per tant amb protecció superior pel frio) NO invalida l’obligatorietat de portar el capell o braga ja que no serveix per protegir-se d’una insolació.
Got per avituallamiento líquid
Obligatori durant tota la carrera.
Pot ser qualsevol recipient plegable (o no) que faci la funció de got i que no desaprofiti el líquid que ha de contenir.
Les mans o qualsevol altre objecte que perdi o desaprofiti el líquid no seran vàlids.
Els contenidors de líquid seran acceptats com a got.
Per què és obligatori/recomanat?
Per raons mediambientals, en els avituallamientos no es facilitessin gots per a la reposició de líquids.
Contenidors i/o borses per a líquids
Obligatori durant tota la carrera.
Poden ser un o més recipients rígids, borses, o una combinació, sempre que sumeixen una capacitat mínima de 1L en total.
Exemples
Atès que al mercat existeixen infinitat de marques i models de contenidors i/o borses per a líquids.
Guants
Obligatoris si les condicions meteorològiques així ho determinen a partir d’una hora determinada o durant tota la carrera.
Han de cobrir tota la mà (inclosos els dits).
Es recomana que siguin impermeables i transpirables, encara que no és obligatori
Per què és obligatori/recomanat?
Les mans, en ser una extremitat molt allunyada del cos, es refreden fàcilment.
Per això segons qual sigui la previsió meteorològica els guants seran obligatoris a partir d’una hora determinada o durant tot l’esdeveniment.
Mochilla

Adequada al volum del material i ritme de carrera.

Aqui teniu una sèrie de links de les principals marques de material per córrer per la muntanya, mireu les especificacions dels productes i mireu el que es ajueste a les vostres necessitats.
tot tipus de material:

http://www.salomon.com/sp/

https://ultimatedirection.com/

http://www.lasportiva.com/es/

https://www.montane.co.uk/

http://www.buff.eu/es_es/

http://www.compressport.com/

https://www.thenorthface.es/

http://es.raidlight.com/?my_shop=4

roba tècnica esportiva

http://www.hoko-esport.com/

frontals i pals

https://www.petzl.com/INT/en#.WIsAnoWcGZs

http://www.ledlenser.es/

http://blackdiamondequipment.com/en_ES/homepage

Hidratació

http://hydrapak.com/

http://www.camelbak.com/es/International/Sports-Recreation.aspx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

XENDENGUETES I XENDEGUETS!! AIXÒ SEN VA A NORRIS!!

Idoi si, tot té un final i pareix ser que és més proper del que ens hauríem pogut imaginar mai!!
Simateix fa dos anys que es va iniciar aquesta aventura, que hem passat moltes penúries, alegries, curses i quilòmetres plegats.

photo_2016-12-22_09-48-01

Molts d’aquests moments han quedat enregistrats a aquest racó a la xarxa i altres han escapat a aquest registre però s’han compartit a través d’altres canals.
Com a cloenda i que sa futura EXTINCIÓ no sigui excusa per no fer-ho, aquí enregistrarem els esdeveniments dels quals no haguem deixat constància al racó que ens ocupa.(seguirem amb la tònica de deixar-nos coses pel camí, ja que lluny de ser una revista de prestigi internacional, vos trobau davant d’una publicació xendenguil resultat d’una memòria a curt termini accelerada).

Abans de tot des de el club volem fer una menció especial  per aquells
Xendenguets que no tenen por de res, des de Mallorca a Menorca ….I des de Menorca al Pirineu

 

 

 

 

A Alaró es va realitzar la copa Balear de curses de muntanya per equips.

photo_2016-12-22_09-46-05

Cap allà es van desplaçar primeres espases, segones, terceres, reserves, coixos, coixes, llebres i tortugues,…al cap i a la fi, una mescla ben xendengueta!!

Recorregut guapo, exigent a la pujada i també a la baixada que els participants varen poder gaudir. D’aquesta cursa el club s’ha de quedar amb la màxima de que els bons al·lots i les bones al·lotes PODEN ANAR ALLÀ ON ELS FACI GANES. Molt bon paper de tots i de totes, pujades a pòdiums i no pujades a pòdiums incloses!!

 

A destacar la simplicitat del recorregut, és a dir: 6km pujada i 6 km davallada (amb dos repetxons que no en fas comptes, corda, camins sinuosos i una arribada al poble per tenir cames). Aquí ja hi havia indicis forts de que TOT S’ACABA!!

Hola! Una consulta: ja hem xerrat de la PALMA TRAIL?? Per si de cas, ara ho farem. ANAM CONFIRMANT QUE TOT S’ACABA, LA COSA NO FUNCIONA. Cursa feta per na Burguesa, que per noltros és com dir que quasi necessitam passaport per anar a fer-la, ja que es fa a aquell indret del regne de Mallorca que només hi anam quan és inevitable!! Quines ganes!! Comparant podria ser com Na Penyal, però amb més altura, més estones de pujar i més caminets per recórrer. Molt guapa! D’aquelles que conviden a córrer però no te paga es cafè.


Qui vulgui saber resultats, de ben segur que ja els té ben mirats i per això que ara recordi aquelles persones que varen anar fins a veure sa cursa i a recolzar els corredors. Recordau que amb es temps aferrat al cul basta anar-hi entre setmana i tal…però tots teniu STRAVA hi ho sabeu!

I ara ve un bon berenar!! Més propera que l’anterior però quin patir. MUNTANYES D’ARTÀ.

 

Campionat individual de carreres per muntanya de les Illes Balears. Molt de mèrit tenen els que la varen anar a veure amb la calor i humitat que va fer, que vareu aguantar a meta i a diferents indrets del recorregut per donar ànims.

Que vau estar pendents al grup per saber com anava cada un, o que vau esperar a meta per veure si dins alguns dels cotxes que tronaven corredors n’hi havia alguns dels nostres. Igualment enhorabona a la gent que va marcar el recorregut i va organitzar la cursa, i sobretot a la gent dels avituallaments que posant vehicle propi duien aliments i beure als corredors i corredores. ENHORABONA XENDENGUETS I XENDENGUETES que anau a ajudar als corredors a les curses. En referència als participants, volem dir que molt bé els que vau partir i acabar i/o retirar, però no té mèrit ja que estant tan aprop de ca nostra JA SABÍEU AL QUE ANÀVEU.

 

N’hi ha un que fa mal deixar-lo a banda…es puta BIEL MARTÍNEZ sempre fa que hi hagi paraules a lloar del rendiment que treu…RECORDAU QUE LA COSA JA VA A MENYS!!

photo_2016-12-22_09-51-25photo_2016-12-22_09-51-29photo_2016-12-22_09-51-34

TIC TAC TIC TAC…molts devien pensar això quan varen anar a fer la curses de  amb el cap més posat a la Tramuntana. Molta participació xendegueta a un lloscsben familiars. Començament de cursa per amunt i ritmes poc propis de la muntanya.

Bons resultats pel club ja que es va animar molta gent a fer-la. Molt possiblement els resultats d’aquest club s’hagin de mirar molt més per la participació a les curses que pels temps fets, però hi ha corredors que sempre criden l’atenció amb els tempassos que marquen. Des del club vos animam a participar de tot el que vos faci ganes i no penseu amb el temps ni papers bons o dolents, PARTICIPAR I UNA EXPERIÈNCIA MÉS A LA MOTXILLA. (llebre fes de llebre i tortuga fes de tortuga, però FES).

TRAMUNTANA TRAVESSA: fer quilòmetres amb atletes de talla internacional per la Serra sabent que la meta es troba a 130 km…posau-li el qualificatiu que trobeu vosaltres mateixos.

logo_ttcmm2016-1

Massanet ten vas de’s cap!! Molt bona feina, tanta sort que vas tenir vista i els vas deixar partir.

Varen ser un parell que es van engrescar amb sa Travessa sencera i apuntar-s’hi ja és d’admirar. Entrenar-la requereix de molta dedicació i quilòmetres a les cames. Enhorabona campions!!

photo_2016-12-22_09-58-51
½ TRAMUNTANA TRAVESSA: aquí hi havia el contingent més nombrós del club.

Variacions amb l’itinerari que alguns ja havien completat en anteriors edicions li donaven un nou aire a la carrera. La visita a Tossals va ser un punt determinant en els dos itineraris.
Aquesta prova estava envoltada per una mica d’incertesa, però el resultat final va ser un recorregut molt atractiu, uns avituallaments (sobretot els fideus amb brou) suficients, un marcatge impecable i una afluència de gent considerable.
Xendenguets i xendenguetes no en van faltar per seguir la prova.

SAP GREU DESPRÉS DE TANTA EUFÒRIA HAVER DE COMUNICAR QUE AIXÒ S’ACABA. Però abans se va fer el sopar de Nadal o final de temporada (com li volgueu dir). Es va celebrar a Can Lliro i la sorpresa la se’n van dur els organitzadors, ja que la gent es va treure una entrega de premis que a més d’un van posar la pell de gallina i el nuu al coll.

photo_2016-12-22_09-57-12

Comissió de festes i tots en general vareu deixar encara més amunt el significat que té formar part d’aquest grup que s’arreplega per sopar, fer unes cerveses, comprar a HOKO, comparar sabates i motxilles, planificar carreres, xerrar de GPS, xerrar d’entrenos,…i MOLT DE TAN EN QUAN anar a córrer o suar una mica!!


Pareix que hi va haver finishers d’altura i amb molt bona marca personal!!
De passada també van donar una lliçó que una entrega de premis com cal implica hores de feina i coordinació si es vol lluir una mica…Agafam nota per la propera vegada.
GRÀCIES PER AQUEST DETALLÀS PERÒ CREIM QUE NO HI HA RES QUE EVITI QUE LA COSA ARRIBI AL SEU FINAL O NO ACABI DE FUNCIONAR.

Possiblement sigui una de les coses que més sentit a aquest grup i amb la qual ens agradaria de poder anar-hi tots: ESTADA A SON AMER. Cada vegada que hi anam deim lo mateix: els petits de la casa són els qui més disfruten d’aquesta estada.

photo_2016-12-22_10-05-01

15665889_581410105395414_8746687135465692690_nPels gran és bona ocasió de poder gaudir de dos dies seguits de Tramuntana sense haver de fer la quantitat de quilòmetres que ens requereix.


QUAN LES COSES NO MARXEN…
Idoi si!! Com ja dèiem al començament de l’escrit pareix ser que la cosa no acaba de funcionar o que alguns/es no ho acaben d’entendre:
Tenim les muntanyes molt enfora i molt poca gent del club prové de tradició muntanyera, com la localització geogràfica suposa i condiciona una mica suposam. Alguns sí que participaven de carreres asfalteres o feien altre esport, i alguns no ens havíem vist mai fins el moment. Cap d’aquestes coses justifica el que està passant.
Vam crear el club amb el nom que duu perquè un xendenguet és aquell que no aspira a res perquè no pot o no vol, que tot li patina i un poc ningundis. Pareix ser que la filosofia no ha arrelat i que TOTS I TOTES vos heu fet responsables de:
– Augmentar les amistats que teníem
– Motivar-nos entre tots
– Fer del córrer una manera de viure
– Preocupar-vos dels altres
– Demanar consell i ajudar al mateix temps
– Fer venir ganes de millorar
– Crear nous ídols pels minixendenguets
– Arreglar un dia amb una sortida a córrer
– Superar límits
– Riure i fer riure
– Compartir indrets
En definitiva, la filosofia d’un xendenguet ha fet una passa més i s’ha anat engrescant en una roda de superació rere superació fins arribar al que avui en dia som: XANDUNGUETS, XUNGUETS, XERENGUETS, XANEXETS,…o simplement: gent que troba al club alguna cosa per compartir. ENHORABONA A TOTS I TOTES ELS QUE HO FEIS MARXAR AIXÍ DE BÉ!!
És a dir: HEU ROMPUT MOTLOS I EU DEIXAT PEL TERRA LA DEFINICIÓ DE XENDENGUET AMB LA GRAN PARTICIPACIÓ I GERMANOR ACONSEGUITS. Amb gent així es passa gust de proposar coses. MOLTES GRÀCIES!

photo_2016-12-22_09-53-33

PROPÒSITS D’ANY NOU:
La directiva es marca com a fites de cara a la propera temporada:
1. Millorar la formació del xerpa i intentar que es posin senyalitzacions dins Santa Cirga / Son Galiana

2. Augmentar la participació dels intengrants de la directiva a les curses de la Copa o Lliga de curses

3. Engrescar als membres del club per participar de la vida activa del club.

4. Intentar començar un seguit d’excursions. NOTA: quedarà a Manacor i no podrà participar de l’eixida el primer o primera que dugui algún element o actitud que pronostiqui CÓRRER. És a dir: caminar, berenar, caminar, dinar, caminar, cotxe!

5. Tornar recordar que les propostes que ens arribin ajuden al creixement del club: xendenguets@gmail.com

La propera connexió ja haurà de ser de MICELI!!!! Segur que no ens perdem!! Moltes gràcies pel detallàs que vareu tenir!!

 

 
Ja fa cosa de tres anys,
RUN RUN RUN
Ja fa cosa de tres anys,
RUN RUN RUN
va nèixer un petit club
ben xendenguet
ben xendenguet
molt alluny de la muntanya
i amb pendents ben asfaltades
RUN RUN RUN
Camistes estampades
RUN RUN RUN
Corredores ses més guapes
RUN RUN RUN
Han anat per tot arreu,
per tot arreu, per tot arreu
Ja ens coneixen per Itàlia
i ens esperen més muntanyes
RUN RUN RUN.

UN SOMNI DE QUALSEVOL CORREDOR DE MUNTANYA FET REALITAT

De bases paparrils i esperit xendenguet.
Aquesta pot ser sa manera de donar una pista sobre el corredor de qui xerrarem.

image

Es va plantejar (ja només aquest fet mereix molta admiració) completar la cursa de llarga distància del Montblanc. Quan dic llarga distància no és allò de que anar a Palma ho trobam enfora, sinó llarga de veres i amb un bon acumulat positiu. Ni més ni menys que els 170 km del Montbalnc. (a partir d’aquí escrivim les línies amb el capell llevat).

179023-utmb_2016

Profil_UTMB2016.png
Tots sabeu i coneixeu d’aquesta cursa. Els requisits per acumular els punts no són tasca fàcil, la cursa econòmicament xerrant no és cap regal i les condicions que et pots trobar no són mai garantia. Per prepara una cursa d’aquestes has de tenir bona determinació i ganes d’invertir hores, però tot això no és tan mal de dur (pel que pareix) quan córrer forma part de la teva manera de viure.

photo_2016-09-22_08-48-17

 
Idoi una cosa tan ràpida com dir ser FINISHER de la Ultra del Montblanc, implica haver superat moltes coses.
Xerram amb en Jaume per conèixer quatre pinzellades d’aquesta gesta. Vos deixam amb la seva descripció i aportació. Gaudiu d’aquestes paraules escrites per ell, de les quals esperam i desitjam que en surtin llavors semblants a la que nomena.
També un parell de fotografies que ens ha facilitat en Jaume, i una mica a traïció seva, direm que no estan publicades per empegueïment!! Ens hauràs de perdonar però ho havíem de dir, perquè la conegui una mica més el teu tarannà.

34211361-copia
Aquí vos deix aquestes reflexions, contestant aquestes preguntes…perdonau si m’he enrollat massa.

34192446-copia

34198835-copia

Encara que sigui de ciències, quan em pos a xerrar o a escriure…no hi ha qui m’aturi…
1.Com et va venir la idea de fer aquesta cursa?

La veritat és que ja fa molts d’anys que la UTMB em despertava curiositat.
Ja en els meus inicis com a corredor de curses d’asfalt, devers l’any 2007, un cosí meu, també corredor, va mencionar aquesta cursa i va dir que hauríem de fer una sortida d’aventura com aquesta. Evidentment això va quedar en no res, però ja va posar la llavoreta al meu cervell.
Cada vegada que veia informació sobre la cursa, la llegia, però sempre des de la incredulitat i admiració d’allò que veus impossible d’assolir…
Uns anys més tard vaig començar a córrer per muntanya, i allò tan llunyà anà agafant caires de realitat, fins que a la segona temptativa (l’any passat no vaig obtenir plaça al sorteig) he pogut córrer i acabar aquest somni…

photo_2016-09-21_16-50-45

2. Quin temps fa que corres per muntanya?

Com ja he comentat, vaig començar a córrer l’any 2007, però no va ser fins l’any 2012 que no em vaig atrevir a fer una cursa de muntanya.
Això sí, l’ocasió fou excepcional… la Jungfrau Marathon a Suïssa.

http://www.jungfrau-marathon.ch/en/

 

Mai havia corregut per la muntanya i, de cop i volta, em trobava amb el repte d’haver de córrer una marató pels Alps, amb l’al·licient que pràcticament tot el recorregut era de pujada, partint d’Interlaken i arribant a la base de les glaceres del Jungfrau (muntanya Suïssa de més de 4000 m) a més de 2500 m.

jun_3523hpanoramakarte-2015

El record d’aquesta cursa crec que mai s’esborrarà…la vàrem fer en grup amb un parell d’amics de Son Carrió, entre ells el meu cosí, que tornava a ser el que ens havia ficat en aquesta aventura. Els paisatges són espectaculars i l’ambient a la cursa també. Vàrem entrar a les curses de muntanya per la porta grossa.

swiss_image_raai4710
Com a peculiaritat, aquesta cursa de muntanya es corr amb espardenyes d’asfalt, ja que la major part del temps vas per caminets poc tècnics.

raag2740.jpg
Em va agradar tant aquesta marató que l’any següent hi vaig tornar.
Una altra curiositat dels meus començaments a la muntanya és que la meva segona cursa ja va ser l’ULTRA…crec que ja no importa dir qui em va engrescar a fer-la…jo li deia al meu cosí que bastava fer la trail, però ell em contestava una vegada i una altra que ja que mos “banyàvem”, que ho havíem de fer “a lo grande”, així si no tornam a córrer per muntanya al manco haurem fet la llarga…ell es va lesionar i em va deixar tot sol davant els terrorífics 100 i pico quilòmetres…encara no li he donat mai les gràcies per ficar-me dins aquest món de la muntanya…gràcies Jaume!!!
3. Quines curses vas fer per aconseguir els punts necessaris?

Ai, es punts…aquesta és tota una aventura també…
Com sabeu, a Mallorca només teníem l’Ultra i ara la Travessa per obtenir punts.
Idò jo, com que ja tenia l’objectiu d’intentar poder fer la UTMB, vaig anar cercant cada any una sortida per anar a córrer i obtenir els punts.
Jo mirava la llista de curses puntuables, però no triava la més assequible. Volia que la cursa, a més dels punts, m’aportàs la il·lusió de conèixer nous llocs i nous reptes.
Així, a part de fer les Ultres de 2013, 2014 i 2015, l’any 2014 vaig fer la Tenerife Bluetrail.

http://www.tenerifebluetrail.com/

De la mar al cim del Teide i acabant a la mar, travessant l’illa de Tenerife per paisatges volcànics espectaculars.

tbt 2015.jpg

Una pujada, una baixada, així de simple…així ja tenia repte…molta pujada seguida, córrer en altura a més de 3500 m, i molta baixada seguida…total uns quasi 6000 m de desnivell + en poc menys de 100 km.

Bluetrail2.jpg

Pel 2015 també em reservava un bon caramel. El Gran Trail Aneto Posets, amb els seus 109 quilòmetres i 7000 metres de desnivell +.

http://www.trail-aneto.com/

En aquest cas l’objectiu era córrer per alta muntanya, quasi sempre a més de 2000 m, per terreny molt tècnic i durant les suficients hores com per haver d’estar dues nits per la muntanya sense dormir.

perfilesgrantrailfondoimagen

Així ja tendria l’experiència per fer-ho al Mont Blanc… La veritat és que va ser una molt bona experiència.

 

4. La preparació per la carrera, de quina manera la vas fer? Aspecte físic.

El plantejament de la preparació d’una cursa tan llarga sempre genera molts de dubtes. Jo tenia clar que no volia arribar saturat de quilòmetres a les darreres setmanes, però era conscient que per anar mínimament preparat fa falta acumular bastant de volum en els mesos anteriors.
Un dels primers dubtes que et planteges és com de llargues han de ser les tirades llargues i quin ha de ser el ritme al qual s’ha d’entrenar…

photo_2016-09-22_08-48-08
Jo vaig optar per començar a preparar la carrera a partir de febrer, intentant fer el màxim de muntanya, maldament fossin tirades curtes.
De fet, tota la meva preparació l’he feta bàsicament corrent per Na Penyal. Tan sols vaig anar una vegada a la Tramuntana i un parell de vegades pel Parc de Llevant.
Per planificar les tirades llargues, em vaig proposar fer una cursa llarga més o manco cada mes, de manera que així feia tirada llarga i qualitat/ritme de competició en el mateix dia. Mirant el calendari vaig triar les curses que em feien més il·lusió. Així vaig fer la Formentera All Round (77 km) a finals de febrer, la Mallorca Desert (56 km) al mes d’abril, la Costa Nord del Camí de Cavalls (100 km) al maig, la marató del campionat de Zumaia a principis de juliol i a finals de juliol vaig tenir l’oportunitat de poder fer Carros de Foc en dos dies (crec que varen sortir uns 80 km) amb un grupet de Xendenguets, passant uns moments inoblidables per alta muntanya amb la millor companyia possible.

photo_2016-09-22_08-51-06

photo_2016-09-22_08-51-56

El mes d’agost el m’havia plantejat amb sortides suaus per recuperar el cos i arribar a UTMB amb ganes de córrer…i ho va ser suau, més del que hauria volgut. A falta de 20 dies per anar a Chamonix feia una sortideta per Na Penyal i…cratacrac!!! esquinç prou important al turmell.
En cap moment em vaig plantejar que no podria córrer la UTMB. La mentalitat va ser “tenc 20 dies per poder tornar a córrer”. Vaig estar una setmana sense fer absolutament res i després vaig anar caminant i sobre tot pujant i baixant escales per mantenir un poc el to muscular. A falta d’una setmana per partir vaig provar de córrer, primer amb molèsties, però cada vegada un poc millor. Ja veurem, vaig pensar…em vaig plantar a la sortida de la cursa amb moltes ganes de poder acabar-la, i he de dir que el turmell no em va molestar gaire.

34192445-copia
Crec que amb aquesta preparació vaig arribar suficientment preparat pel que jo volia. A les pujades, que als Alps són molt, molt llargues, em vaig trobar bé de forces. Sempre anava passant a molta gent quan la cosa tirava cap amunt, i em vaig trobar més o manco còmode.
Segur que hauria pogut fer un plantejament millor, però ara mateix no sé si canviaria res de la preparació.

 

5. Vas preparar una estratègia de carrera? Quina?

Des de l’inici de la preparació tenia clar que l’estratègia que havia de seguir aniria encaminada a assegurar poder acabar la cursa. Es tractava d’un repte nou, desconegut. Mai havia corregut 170 km ni havia fet un desnivell de més de 10.000 m +.
Maldament jo sabia que podia fer un plantejament més agressiu, sempre vaig pensar que volia fer unes 40 hores de cursa. Vaig calcular una mica els temps de pas i el temps que passaria als avituallaments, sobretot per poder organitzar el seguiment de la cursa per part del meu cunyat, que va venir a diferents punts del recorregut a donar-me ànims.
A part del motiu d’anar conservador, per tenir més possibilitats d’arribar, m’empenyia un altre motiu. Volia arribar a la meta de Chamonix de dia, per poder gaudir de l’ambient de l’arribada.

34207779-copia
Ara que ho he pogut fer així, no tenc cap dubte que ho repetiria de la mateixa manera. Poder arribar amb el poble ple de gent que viu el trail d’una manera especial, amb els companys que m’esperaven a la meta. Jo sabia que hi hauria el meu cunyat, però va ser una sorpresa trobar en Guillem Bauzà (que havia vengut a córrer la CCC, que parteix d’Itàlia) i els altres companys que anaven amb ell. En total tenia 8 coneguts a meta!!! Va ser una arribada molt especial per jo…

photo_2016-09-21_16-50-2834320064-copia
A pesar de l’inconvenient d’haver-me fet l’esquinç tan poc temps abans, més o manco vaig complir l’estratègia que tenia plantejada. L’únic que vaig canviar va ser anar una mica més alerta a les baixades, per assegurar el turmell.
L’aspecte de l’alimentació també el tenia una mica pensat. Tenia clar que als avituallaments havia de dedicar temps a menjar bé, que la cursa és molt llarga i el cos no es pot quedar sense benzina. En aquest punt de l’estratègia vaig haver d’improvisar bastant. Anava corrent molt conservador les primeres hores, i devers el quilòmetre 25, a una pujada d’uns 1.800 m+ vaig pensar que un gel podria anar bé per mantenir les forces, però el meu cos no hi va estar d’acord i se’m va tancar la panxa, de manera que a la primera nit ja anava vomitant i perdent forces a mesura que anava pujant…quin panorama, vaig pensar…vaig seguir pujant molt poc a poc, i al primer avituallament que vaig trobar vaig provar quins aliments m’entraven. -Uf!!! Només m’entra la sopeta de fideus i la Coca-Cola…idò sopa de fideus i Coca-Cola-…així vaig poder passar la nit amb més pena que glòria, però tirant cap endavant poc a poc. Al matí la panxa es va compondre lo suficient com per no molestar massa, però durant la resta de la cursa ja no vaig poder prendre ni isotònic ni gels. De cada vegada podia menjar una mica més, però sempre menjar sòlid als avituallaments i algun trosset de barreta. D’aquesta manera em va bastar per arribar i per trobar-me bastant bé durant tot el dia.

34215955-copia
Aquesta vegada el que he après és que fins i tot d’una tancada de panxa se’n pot sortir, i que no hem d’abandonar a la primera de canvi. A una cursa llarga sempre trobaràs bons moments seguits d’estones dolentes, però amb paciència i positivisme els moments dolents poden passar i deixar lloc a experiències meravelloses.

 

6. Quin material vas fer servir, quin hauries canviat i quin vas trobar en falta.

Del material també es pot xerrar sense aturar, i és un tema un poc personal.
Jo concretament som més de dur alguna cosa de més que quedar-me curt per estalviar uns grams a la motxilla, i més si t’enfrontes a una cursa on saps que pots trobar temperatures que oscil·len entre -10ºC i 30ºC.
També s’ha de dir que la llista de material obligatori que exigeix UTMB és llarga, però a jo me va semblar necessària per garantir la seguretat del corredor.
Anem idò a veure el material que duia. Seré el més explícit possible, per si a qualcú li pot servir.
Sabates:
Adidas Raven Boost fins a Courmayeur (primers 80 km)

 
Salomon Wings pro 2 de Courmayeur a Chamonix (darrers 90 km)

Roba:
Calçons Hoko Sensei
Camiseta Joma
Calcetins Compressport

Motxilla:
Salomon Skin Pro 10, de 10L i molt còmode de dur i per agafar les coses.

Cinturó Arch Max (per dur-hi el mòbil i lo que es necessiti més a mà per menjar i els pals plegats a la sortida)

Dins la motxilla:
Xubasquero de membrana The North Face Feather Lite Storm Jacket

 


Calçons impermeables de membrana de The North face
Tassó plegable de Salomon
Bossa d’hidratació de 1,5 L (pensava no utilitzar-la, però amb la calor que va fer, va ser necessària)
Soft flask de Salomon de 500 ml (en duia 2)
2 Frontals amb piles de recanvi pels 2 (Petzl Myo RXP i Petzl E+ Lite, molt petit i lleuger)

 


Manta de supervivència
Cinta adhesiva elàstica (tipo la tape que s’empra per fer les tires de colors)
Mini botiquí (amb agulles per les bòfigues, vaselina, benes, tiritas…)
Reserva alimentària (barretes, gels, dàtils bessons d’ametlla…)
Calçons llargs de córrer
Buff, gorra i gorro calent
Camiseta calenta de mínim 180 g per talla M (jo duia la Ryu de Hoko, que amb 220 g pareix exagerada, però a -10ºC segur que fa bon servei)
Guants calents i impermeables. (deixen dur guants calents i guants de laboratori, que era la meva opció)
DNI i 20€
Mòbil amb el número d’emergències memoritzat
A part d’aquest material obligatori, jo duia les mesures per fer-me isotònic (de 226ers), sals de 226ers i de Myprotein.

El meu cunyat va quedar amb els pels drets quan, després d’arribar, li vaig donar la motxilla i va veure lo que pesava…no sé quants quilos eren, però era feixugueta…

Del material, com que la part obligatòria ja cobreix pràcticament tot el que pots necessitar, no es poden llevar massa coses. Jo estic content amb el que vaig dur. No canviaria res. Molta gent es va posar la roba calenta que t’obliguen a dur quan a la segona nit va començar a fer tormenta i a ploure. Jo vaig passar amb el xubasquero, però quan aturaves als avituallaments feia bastant de fred.
7. Un dels motius pel qual recomanaries fer una carrera de llarga distància seria…

A mi em costa un poc recomanar fer qualsevol carrera de llarga distància, a no ser que s’hagi seguit una progressió adequada de cap a la llarga distància.
Maldament a lo millor no ho sembli, jo sempre tenc un gran respecte a la llarga distància (des de marató fins a distàncies més llargues).
Jo trob que per fer una cursa d’aquestes, el primer que s’ha de tenir és molta il·lusió i ganes d’experimentar noves distàncies. Tothom pot fer-ho, només és qüestió d’anar una mica preparat i amb ganes, no s’ha de fer perquè està de moda.


8. Pròxims reptes esportius. I no pots contestar anar a Lluc a peu!!
Je, je, je…
Ara mateix estic en un moment una mica en “stand by”.

photo_2016-09-22_08-50-12

photo_2016-09-22_08-50-04

Estic pendent de que m’operin del braç dret, de manera que estaré uns mesos en el dic sec.
Si encara em dona temps, enguany m’agradaria fer la Marató d’Artà i la Tramuntana Travessa, a la qual m’he preinscrit. Ja veurem…
De cara a l’any que ve, tenc un parell de cosetes mirades. No descart tornar a provar sort a UTMB, però preferiria repetir-la l’any 2018 i deixar un any en mig per fer coses noves. Tenc un poc mirada l’Eiger Ultra Trail a Suïssa, d’uns 100 km.

https://www.eigerultratrail.ch/en/

 

screen-shot-2014-07-24-at-07-05-53eut-faulhorn
Molta gent me diu ¿i ara què? Ja ho has fet tot. Qualsevol cosa et pareixerà curta… però jo no pens igual. Hi ha moltes, moltíssimes curses i racons de muntanya per descobrir, i cada vegada que fas una sortida o et penges un dorsal es renova la il·lusió per descobrir nous llocs, noves vivències.
De totes formes, sí que tenc en projecte un nou repte esportiu, d’aquests que et fan una especial il·lusió i que suposaria viure una experiència totalment nova. Es tracta de fer alguna cursa per etapes, com per exemple la Transalpine Run

http://transalpine-run.com/

que en 7 dies travessa els Alps, o la Pyrenees Stage Run

http://psr.run/es/psr-es/

que fa el mateix als Pirineus. Aquestes curses es solen fer en equips de dos corredors, que han d’anar plegats tot el temps i els capvespres, entre diferents etapes, es viu un ambient de companyerisme que segur que aporta molt a cada corredor al nivell personal.

20120907_TransAlpRun_Event20-5253.jpg
Per acabar, només volia donar les gràcies a tothom que m’ha animat o s’ha interessat per la cursa…i especialment als Xendenguets, que em consta que em varen seguir amb molt d’interès i que em varen emocionar quan vaig veure tots els missatges al Telegram quan vaig haver arribat. Això també formarà part del meu record de la cursa, i que serà meu per sempre i esper poder contar-ho a nets o amics o a qui sigui que ho vulgui escoltar…
Sobretot, que poguem disfrutar del que ens agrada, plegats, fent pinya, formant una gran família on tothom suma…i que pugui ser així per molts anys.

SEGUEIX LA COPA BALEAR I LA LLIGA DE CURSES PER MUNTANYA

A banda de moltes carreres populars que la gent hagi anat fent, venen a la memòria les més properes a noltros.
Sa cursa dels Malalts de Turmell sol ser una fita assenyalada dins el calendari del xendenguets i les xendenguetes.

photo_2016-09-19_08-48-29.jpg

També sol indicar el final de la temporada d’estiu i el tornar enganxar amb les rutines i desnivells que ens ajuden a anar amb més confiança per la muntanya.

photo_2016-09-19_08-48-08

photo_2016-09-19_08-47-06.jpg
De la cursa dels Malalts de Turmell només podem dir que té un recorregut molt atractiu, un ambient molt bo i un avituallament millor. Una festa en tota regla!! Van ser molts els membres del club que varen participar de la festa.


Aquest tornar enganxar amb les rutines de desnivells i força a les cames es fan més bones de dur pels funcionals que s’han anat fent durant l’estiu a la platja. Aquests funcionals sempre van acompanyats del sopar de luxe a una terrassa privilegiada davant la mar.
També cau a prop la carrera de Bonany, amb un terreny que és familiar i on no fa peresa desplaçar-se per entrenar o competir.

photo_2016-09-19_08-49-39

Els participants del club van fer bons resultats.
Aquesta darrera setmana varen anar a córrer a la Comuna de Bunyola. Era la primera prova de la copa post estiu, i com ja sabem, l’estiu a Mallorca pot ser mooooolt dur.

photo_2016-09-19_08-52-50

Això és el que ens passa a la majoria, però alguns deuen haver trobat una vacuna o cosa per l’estil ja que els resultats de la cursa van tornar deixar el nom del club en molt bona posició.

photo_2016-09-19_08-52-43
El recorregut ens va permetre gaudir del pas dels corredors tant de pujada com de baixada. A la pujada tots pareixien molt sencers i donaven molt bones sensacions.

photo_2016-09-19_08-50-29

Els qui anaven a posicions més endarrerides duien un ritme més tranquil, acompanyat d’aquella actitud positiva i de rialla que ajuda als trams més difícils.
Un cop havien coronat el Penyal d’Honor, els tocava la baixada.

Ja de baixada els veies disfrutar i sabies que per les seves capacitats i característiques del terreny només podien fer que guanyar posicions o cedir-ne molt poques al final del recorregut.
Tant els de davant com els de darrere duien un fet en comú: una bona suada, ja que no feia molta temperatura però la humitat era molt alta. En dies com aquests i en altres condicions és quan la roba que fem servir ens ajuden a dur millor la carrera.

photo_2016-09-19_08-51-32

En aquest aspecte la marca HOKO ens ofereix bones opcions, de qualitat i amb un tracte preferent.
Al final de la cursa els resultats varen ser TOTS molt bons. Dins ells volem remarcar el d’una xendengueta que no sol venir molt per temes de feina de temporada, però que deu trobar els seus moments per posar-se en feina. Ens referim a na Cati (per entendre’ns, direm na Cati den Juan Duran jejeje).

photo_2016-09-19_10-30-54.jpg

photo_2016-09-19_10-23-51

A la pujada anava situada tercera de la general de les dones, a la baixada mantenia la posició però de prop duia una corredora amb més anys a la muntanya que va acabar per passar-la. Si fos poc va caure a la darrera baixada i, així i tot, va arribar quarta de la general de dones. Enhorabona!! Ja ens diràs la recepta!!
Ara a esperar futures carreres i objectius per seguir gaudint del que ens ajunta!!

photo_2016-09-19_08-50-38

photo_2016-09-19_08-50-46

Recordau que aquest blog és de tots i totes, i per poder participar ho podeu fer a través de xendenguets@gmail.com

TOTES SES GESTES SE MEREIXEN MÉS RECONEIXEMENT QUE EL PRESENT

Començarem aquesta entrada com ho haurien de fer tots els polítics: demanant perdó perquè de ben segur a algun de voltros (a quasi tots) vos robarem un troçet d’alguna gesta que s’ha anat acumulant durant una temporada de vagaria. Idoi com bé toca: VOS DEMANAM PERDÓ!
Reprendrem es repassos amb sa copa Balear de quilòmetre vertical.

Sabem que van ser molts els qui varen participar d’aquests recorreguts fets amb la idea de fer sortir el cor per la boca , posar ses cuixes al límit i en qualque ocasió que els bessons es coneguin amb les orelles.
Des del club, volem donar l’enhorabona als participants encoratjar a participar a futures curses.
I pensat amb aquests recorreguts més curtets venen al cap unes idees per fer una mica de picat dins el club. No estaria malament fer un rànquing amb els llocs i temps que han anat fent els participants de les curses…haurem d’acabar de pensar com ho podem fer!! Tot sigui per fer quatre rialles i poder tenir major motivació si escau.
Com tots ja sabeu (amb tanta vagaria ja quasi serà caducat…) un parell varen anar a disputar el campionat d’Espanya per clubs a Zumaia (terres vasques).

photo_2016-09-16_16-05-56

Arribant amb l’avio es veien muntanyes no molt altes i pareixia que quasi no havia de tenir costes…més enfora de la realitat!! 42 km i quasi 2000+. Ja sabíem que hi havia molt de nivell pels noms i pels temps que havien vist.


Tots i totes varen lluitar de valents, varen patir el que els tocava i un poc més i varen acumular una molt bona experiència. Alguns dels participants duien un bon cansament dels Dolomites, i així i tot varen fer molt bons papers.
A remarcar queda el bon ambient que es va crear amb els entrenaments previs i amb el viatge mateix. Aquest és un dels motius que ens mouen a convidar a la gent a compartir projectes, entrenaments i participar de les propostes dels companys del club.

photo_2016-09-16_16-12-13.jpg
En quan a resultats s’ha de comentar el “carrerón” que es va marcar en Biel Martínez, quedant per davant de gent que reben ajudes de marques i empreses, i que els fan les coses més fàcils. ENHORABONA BIEL!!

photo_2016-09-16_16-10-30
També s’ha de dir que en Joan Campins era dubte pels problemes de salut que va arrossegar, però ens hem de llevar es capell per la recuperació que va marcar i la manera en que va gestionar la cursa i la seva preparació.

photo_2016-09-16_16-10-20.jpg
Enhorabona a tots els participants que varen representar el club, tant abans de la cursa, com durat la cursa i…bé…post cursa també!! Vos vareu marcar una bona recuperació. Aupa ATLETI!!


Per tema de papers i errada de la junta amb fer les inscripcions (tot i que des de l’organització ja ens haurien pogut informar…), no vam poder competir com a club, i ens hem de quedar amb les participacions individuals.

De totes maneres vàrem treure números i com a club no ho vam fer gens malament!! Amb el tema de les federacions autonòmiques i espanyoles en molts casos trobem que hi ha moltes dualitats que més que ajudar, embullen. Per les properes ocasions ja en sabrem!!

Video en primicia:

 

 

CURSA A CURSA!

Amb sa intenció de que no s’acumuli massa feina, intentarem fer una repassada més sovint. Encara que tot apunta a partida de cavall i arribada d’ase!
Se va celebrar el passat cap de setmana la Lluc Trail.

Poster Lluc 2016

És una prova que forma part de la lliga open de curses per muntanya, a la qual recordam, no importa estar federats o federades per participar-hi. La carrera es va fer dins el marc d’una petita fira emmarcada a les activitats que es fan a la muntanya, amb estants de material, la Lluc Trail, les proves dels més petits (que ara tirant una pedra a l’aire me pareix que es diu la Ultra Kids) i una duatló que no es va poder celebrar per falta de participants (si agafau un dia el calendari de elitechip, veureu que avui en dia el raro o rara és qui no és runner o triatleta, perquè de carreres n’hi ha més que partits de futbol entre setmana…alomillor no tantes!).

Anem a lo més destacat, que per variar i per assegurar es futur d’aquest club sempre són els mateixos: ELS MINIXENDENGUETS!

Hi van participar a una distància de 1200m (que si ho passau a la seva escala veureu que no és poca cosa) amb una rialla a la cara. Ens va arribar una foto on sortien els fills den Joan Bauça i en Joan Toni, amb una rialla d’orella a orella i tot i no veure-la una bona bava dels pares. Enhorabona per donar la possibilitat als més petits de conèixer aquest món. En Gabriel (fill den Joan Toni) se’n va dur una foto amb tot un campió del món!! Seguiu així minixendenguets que hi ha molt per veure!!
Un dia abans, amb una climatologia de lo més divertida es feia la Lluc Trail, amb un recorregut de 12 km voltant el santuari de Lluc.

photo_2016-05-07_10-56-48

 

De primera ma i com a opinió personal que no se si tothom compartirà, vull remarcar lo espectacular del recorregut. Sense cap costa que diguessis no puc més, sense trams massa tècnics, sense desnivells de deixar els ronyons, sense quasi ASFALT!! Es darrer sense és el que es remarcaria d’aquesta cursa: un mínim d’asfalt. No hi havia massa asfalt però ja a la partida un pensava meam si tenien hora a berenar a Cas Gallet…quin ritme!! Un recorregut fantàstic trempat amb pluja de l’aire i aigua de baix. Un molt bon dia per passar gust.
Pel que fa als resultats TOTS varen tornar ser molt bons (trobareu l’explicació a l’anterior entrada) i lo millor varen ser les cares i els comentaris mentre intentaves llevar-te el fang i posar-te una mica abrigat i menys porquet: he passat molt de gust, com més plovia més m’agradava, m’hauria rebossat al camp de futbol,…I no sols dels xendenguets, sinó dels cotxes veïnats arribaven les mateixes impressions.

photo_2016-05-07_10-56-42
Per cert! Hi ha xendenguets que fan molta via!! Enhorabona. Deuen ser d’aquells que no entrenen? O d’aquells que entrenen i no les veuen mai? Seguiu així!

photo_2016-05-07_10-57-06
Una vegada haver presenciat l’entrega de premis, recuperat una mica de forces (amb un pa molt bo per cert) a l’avituallament final i intercanviat opinions amb gent que sempre veus per ses curses; cotxada i cap a puestos!
Per baixar hi havia moltes bicicletes i no està de més recordar que s’han de respectar molt, deixant les distàncies de seguretat i que ve es temps de trobar-ne moltes si anem a fer sortides per sa Serra i per on no és Serra. Pensau que ses ovelles i cabres deuen dir el mateix de noltros quan passam per les seves cimes!
Per començar amb un apunt de material i per veure si la gent s’anima a enviar alguna aportació al correu del club, faré un incís de material. Vaig fer la carrera amb unes LaSportiva Mutant.

photo_2016-05-07_10-57-10

Les condicions eren les indicades per aquestes sabates i no vaig patir de cap patinada, aferraven molt bé al fang i són molt bones de moure (tenen protecció suficient i estan catalogades de ràpides per distàncies curtes). Damunt una pedra banyada sempre val més anar alerta i no crec que cap goma aferri damunt una pedra d’aquestes rodones, llises i que tenen una mica de verdet per damunt,…d’aquestes que ja es veu d’un tros lluny. Sense ser cap expert en material, deix la meva opinió per si algú no va tenir bona experiència amb les seves sabates al terreny i condicions on es va disputar la prova.
Salut i força amb els reptes que vos eu plantejat. Passau gust del camí fins el dia de fer-los, del mateix dia i de tenir-los com a records. FORÇA!

photo_2016-05-07_10-56-31

photo_2016-05-07_10-57-19

Com ja sabeu es va celebrar una altra de les curses de la LLIGA Balear de Carreres per Muntanya. Aquesta vegada Puigpunyent.

16-04-17_cursa_puigpunyent

Alguns xendenguets es van desplaçar fins a la zona per participar d’aquesta cursa, i no ho van fer gens malament.
Com vos venim anunciant i pels comentaris que ens arriben, fins ara les carreres de la lliga estan agradant molt a la gent que les ha fet.

13043200_10209943859496403_8503450019417141756_n

13000191_10209944059901413_5963268536414629729_n

13000377_10209944174384275_5552468130686378422_n

13000263_10209944208865137_8326011369506274528_n
En aquest cas no podíem dir res sobre la cursa ja que era la primera edició i no hi vam anar, per aquest motiu vàrem decidir obtenir informació de primera ma. Vàrem demanar a en Biel Martínez si ens volia fer cinc cèntims d’un parell d’aspectes bàsics de la carrera, i aquí teniu el resultat.

 

 

13000306_1192820097409166_5412389948659473026_n
Moltes gràcies Biel!! Pensau que les aportacions i propostes que ens envieu o enviareu ajuden a mantenir l’esperit del club. Que disfruteu de la crònica que en Biel en fa…encara que trobam a faltar sa pedra filosofal que el fa anar tan aviat!! (no vos penseu que tot són ses sabates jejeje)
1. Quants km i per quin terreny anava la cursa?

Varen ser casi 16 kms i comença de la plaça de l’ajuntament de Puigpunyent. Al sortir del poble, ens endinsarem dins un bosc preciós, sempre en pujada fins arribar a sa falda des Puig de Galatzó, després d anar bordejant el Puig comença la baixada un altre vegada per bosc fins arribar de nou a Puigpunyent. Va ser un recorregut dur al principi i molt divertit al final, amb trams ben xulos.

2. Per què et vares apuntar a aquesta cursa?

Hem vaig apuntar perquè era una cursa nova i hem feia ganes conèixer els voltants de Puigpunyent.
També la distància m agradava per seguir agafant un poc de ritme de competició.

3. Quina seria la característica principal de la cursa que vas fer?

Molt boscosa durant casi tota la cursa.

4. De quin aspecte vas passar més gust de fer la carrera? I quin et va agradar menys o et va anar pitjor?

Amb el que vaig passar més gust va ser amb les vistes quan estava devora el Galatzó, a més de les baixades rapidíssimes dins el bosc.
L ambient que i havia a la plaça també hem va agradar molt.
El que hem va anar pitjor va ser la dificultat per seguir el recorregut degut a les rames baixes dels arbres dins el bosc, que no deixaven veure amb claredat les cintes .

5. A quin xendenguet o xendengueta animaries a fer aquesta carrera?

A qualsevol Xendenguet/a segur que li agradaria aquesta cursa.

6. Si voleu destacar algun aspecte de material que eu fet servir, algun punt de preparació o qualsevol anècdota, aquest és l’espai adequat.

Material empleat, el que normalment faig servir per aquestes dades, camiseta hoko sense mànigues, shorts molts curts que són amb els que me trobo més a gust.
Calcetines hoko , model mago, m’encanten i me van de luxe i sabates Salomon sense pro, nomes les faig servir a les curses, trobo que son brutals, lleugeres, s adapten al peu com un guant i et deixen sentir el terreny molt be, en eixut aferren de meravella.

photo_2016-05-07_11-09-52

 

UNA REPASSADA DE CAP D’ANY FINS AVUI

Ja ha tornat passar massa temps d’ençà sa darrera entrada!! I es ritme dels xendenguets i xendenguetes no deixa com a tasca senzilla posar-se al dia…SAPS QUE EN FEIS DE COSES!! (seguiu així!!). Anem per feina.
Primera carrera de l’any i molt esperada és sa Talaia d’Alcúdia. Molta gent en té ganes i això se va notar al moment d’apuntar-se, ja que la plataforma d’inscripcions i seguiment va quedar penjada. Aviat diran que el més difícil de ses curses és apuntar-se i no fer-les. Sobre aquest tema s’ha pres una mesura a la qual la gent que va acabar la copa l’any passat té preferència d’inscripció un dia abans que s’obrin a la resta de federats. Aquesta mesura com moltes altres aixecarà diferents opinions al respecte, cada una igual de respectable que l’anterior.
També s’ha fet pública una Lliga Open per no federats que té molt bona pinta, i en certa manera descarregarà una mica aquest boom d’inscripcions que les curses de la copa estaven experimentant. Vos deixam ambdós calendaris, sense oblidar que els mesos d’estiu estan destinats a les cronos.

CALENDARI  COPA BALEAR 2016

Sa Talaia d’Alcudia, 13 febrer.
Massanella xtrem, 13 març 
Tomir 44 27 març.
Cursa per Muntanya Vall de Sóller, 1 maig
Fita del Ram, 22 maig
Comuna de Bunyola, 11 setembre 
Trail Nordic Palma, 25 setembre 
Castell d’Alaró, 9 octubre. CAMPIONATS DE BALEARS DE CLUBS (Tornarà al recorregut original).
Marató Muntanyes d’Artà, 30 octubre. CAMPIONAT DE BALEARS INDIVIDUAL.
Caimari Epic Trail, 20 novembre 
* Per puntuar a la Copa s’han de fer com a mínim 3 curses llarges i 3 mitjanes.

COPA BALEAR CRONOS
Santa Magdalena (pendent de confirmar).
Cas Secretari, 19 juny.
Can Boi – Teix (pendent de confirmar).
Penyal d’honor (pendent de confirmar).
Barranc de Biniaraix, 7 Agost.
Portell de sa Costa, 27 Agost. CAMPIONAT DE BALEARS

CALENDARI LLIGA BALEAR 2016

Felanitx Xtrem 24 Març
Lluc Trail 2 Abril
Puigpunyent 17 Abril
Trail des Submarí 24 Abril
Trail del 5 Cims 15 Maig
Trail Nocturn La Victoria 18 Juny
Trapa Trail 17 Septembre
Trail Sant Juníper 3 Octubre
Trail Ibiza 14/15/16 Octubre
Trail Serveri 20 Novembre
Trail des Migjorn 26 Novembre

Pel que fa a resultats a la Talaia tots els podem classificar de bons i molt bons. Una persona que s’inscriu ja té un resultat bo, i una persona que la fa i l’acaba sense passar un calvari ja el té molt bo. Enhorabona als participants i als seguidors que varen anar a donar un poc d’alè als valents i valentes.

photo_2016-03-31_12-48-30photo_2016-03-31_12-48-14photo_2016-03-31_12-48-02photo_2016-03-31_12-47-5712705165_458455804357512_5680722421263874719_n

Recordant a un valent que la va fer, me ve a nes cap sa mitja marató de sa Pobla. De ben segur que ens deixam alguna carrera “asfaltera” de pel mig.

 

També se va fer sa segona edició de sa Mallorca 5000, amb sa participació de 3 valents xendenguets. aquesta carrera està considerada pels que duen anys a sa muntanya com SA cursa per muntanya per excel·lència de Mallorca. Uns petits canvis de recorregut no varen desmerèixer gens el desnivell acumulat amb tots els cims que fan. quan un mira la llista de per on varen anar es veu i confirma que a Mallorca hi ha molt més a banda del GR. Enhorabona als valents participants i als seguidors de luxe!! (en Massanet fa punts per ser el reporter del club…)

photo_2016-03-31_13-14-12.jpg

photo_2016-03-31_13-13-37photo_2016-03-31_13-13-52photo_2016-03-31_13-14-01

photo_2016-03-31_13-13-41
Amb un bon bot pegam a sa Mancor Extrem. Abans de sa cursa aquesta carrera va aixecar polèmica sobre el seu recorregut i els motius que podrien dur a modificar el traçat. També és un tema que aixeca opinions molt diferents, sobre el qual tenim constància que si està fent feina i que l’actitud de tots i totes a les muntanyes (i per tot) i té molt de pes. Amb una màxima de deixa la natura millor del que l’has trobada podrem anar per tot!! Sense fer cim a Massanella la carrera va tenir una bona participació xendengueta. Els resultats de tots i totes ja es varen publicar al face del club al seu moment, i tots es poden classificar de molt bons!

photo_2016-03-31_12-02-24photo_2016-03-31_12-02-17photo_2016-03-31_12-02-00

12821625_467560530113706_4838851143876257832_n
També ni va haver que varen anar a fer una carrera per terres extremenyes, on els premis i preus són d’envejar!! Enhorabona xendenguets viatgers!!

10592880_467777810091978_2843600114028823614_n
Un d’aquests xendenguets que piula poc però de córrer en sap una estona va anar a revalidar resultat a sa cursa de Felanitx. Enhorabona Biel!!

12321341_10153985239022969_7140473140545248250_n

Aquesta carrera va ser una demostració de: gent amb ganes de participar i animar, en referència a sa quantitat de xendenguets i xendenguetes que varen anar a veure passar a companys i companyes. Es va fer un bon ambient amb picarols i xeremies sonant. D’aquesta cursa és molt interessant que els més petits també puguin fer la seva. Enhorabona als minixendenguets que es varen animar a participar d’aquest esport que ens ha fet trobar.

photo_2016-03-31_11-01-31

Aquests minixendenguets són els que ens recorden que no tots els bons surten per sa tele i que ells volen poder gaudir d’una cosa que entre tots s’ha de cuidar. Quan veus com so passen de bé i ses ganes i il·lusió que els desperta aspectes com escola de minixendenguets o curses d’iniciació reboten fort dins es club!! Tot arribarà!

12321280_473027142900378_5763863717710996302_n

photo_2016-03-31_12-12-00photo_2016-03-31_12-12-15photo_2016-03-31_12-12-20photo_2016-03-31_12-12-10photo_2016-03-31_12-14-09photo_2016-03-31_12-14-15photo_2016-03-31_12-12-41Sense moure’ns des redol va venir sa cursa des fangar. De característiques una mica més ràpides i d’un recorregut ben guapo també va tenir una bona participació per part des club. També és una carrera que vol fer cantera i ofereix la possibilitat als més petits de participar-ne a unes distàncies pensades per ells.

photo_2016-03-31_11-00-49

Molt bona iniciativa. Molt bons reporters a aquesta carrera també!! I no direm mentides si deim que a tots ens agrada tenir aquell moment en foto per recordar que jo hi vaig ser!!

photo_2016-03-31_11-00-14
Xerrant de fotos recordau que hi ha un concurs de fotografia de muntanya, que ja vos hem comunicat per Telegram. Això me duu a pensar en que a vegades mos aturam a fer un selfie a mitat de sortida…això me duu a pensar en postureo de runner…que me duu a pensar en….MENORCA! Ja mos deixàvem sa Trail des Fars (o ruta gastronòmica per Menorca) que també va tenir participació de membres des club.

photo_2016-03-31_11-03-28

photo_2016-03-31_11-03-48photo_2016-03-31_12-09-11photo_2016-03-31_12-09-26photo_2016-03-31_12-09-22photo_2016-03-31_12-09-44photo_2016-03-31_12-09-37
També ni va haver molts que se varen animar amb sa carrera que es fa per una finca llunyana, quasi plana i que comences a la muntanya i acabes vora la mar. Sa K42 i K21 des Galatzó. Molts varen ser els que la varen triar per anar a augmentar distàncies de carrera. Enhorabona a tots els participants. Pels qui varen fer la K42 els informarem que varen fer un km vertical des de la sortida fins la cima des Galatzó. Tal volta no sigui el més dur que es pugui fer però si que és curiós que dins Mallorca sen puguin fer.

photo_2016-03-31_12-01-18photo_2016-03-31_12-01-04photo_2016-03-31_12-00-57photo_2016-03-31_11-02-00

I fa poc més d’una setmana que se va fer sa CURSA des TOMIR (U Tomir). No li he tengut mai coratge i si moltes ganes, i els que l’han feta diuen que és de ses dures de Mallorca. També i va tornar haver una nombrosa participació xendengueta.

10399821_495842207282374_4489071403997229184_nphoto_2016-03-31_11-34-16photo_2016-03-31_11-34-20photo_2016-03-31_11-34-55photo_2016-03-31_11-34-24

 

Ens vàrem adonar de que amb un altre club que duu una camiseta de característiques semblants a sa nostra fa mal destriar a sa gent que es dels nostros però que de prop es coneixen els xendenguets i xendenguetes: elles amb ungles pintades, conjuntades, amb una rialla i bon humor. Ells amb cara de patir, donar-ho tot, una rialla a sa càmera i un gest de complicitat a sa gent que els veu passar.

photo_2016-03-31_11-33-23

Enhorabona als participants. No recordarem marques ja que cada marca que es pugui treure és molt bona. Cada resultat implica s’esforç de tot el que hi havia per donar, i quan un fa tot el que pot no està obligat a més independentment del que facin els altres.
I ara tirarem 4 paraules guapes. Alguns les agafaran d’elogis i altres d’estirades d’orelles, però sempre en positiu. No som professionals però hi feis una dedicació molt gran, conjugant feina, vida familiar i vida a la muntanya. No és tasca fàcil i cada tasca sempre es pot millorar amb mesura realista. I ara direu i pensareu meam si ens hem tornat locos…però vos diré un parell d’expressions que diuen molt de ses ganes d’aquest club i que molta gent haurà sentit:
“horari de pare” (Tot lo dia hi ha gent que fa un esforç per col·locar els nins i nines i poder anar a fer s’estoneta d’entrenament. Una molt bona feina per aquesta gent)

photo_2016-03-31_11-12-14
“i si plou…Montane!!” (Normalment no atura un factor climatològic…però si fa molt dolent i s’ha d’anar a berenar si va. Recordau que no som professionals! JIJIJI)
“si només hagués de pensar en sa feina…No entrenaria mai!!” (dit d’un homo que puja i baixa escales i qualque puig de per devora cases quan acaba. Qui fa feina no és professional!!)

photo_2016-03-31_11-55-21photo_2016-03-31_11-55-15
“avui no puc perquè s’han girat feines!!” (Ja vendran dies més bons per entrenar)

photo_2016-03-31_11-02-24.jpg
“me molesta un poc però me fa ganes venir a na Penyal!” (Olé!!)
“Aquest fill de p…. no s’atura!” (No importa dir autor, tots el coneixem)
TOT AIXÒ SON GANES DE GENT QUE HA TROBAT UNA MANERA DE PASSAR GUST!
Aprofitam per recordar que tenim un correu on podeu enviar ses idees que tengueu, o si sabeu d’alguna cursa guapa a fora de Mallorca per anar a fer també. També es poden enviar queixes i coses que poden funcionar millor. O qualque proposta de baixa… Totes ses propostes que ens faceu arribar seran bones ja que el club el feim entre tots. Tots estam fent una bona feina perquè hem crescut molt.

xendenguets@gmail.com
Una proposta que vos feim va sobre material. Si provau material i voleu compartir sa vostra opinió al respecte i ens l’enviau al correu del club, la publicarem aquí. Seria ua bona manera de fer saber a les marques que a Mallorca hi ha unes característiques de terreny que no respecten massa el material que ens ofereixen. La majora d’opinions que podem trobar avui en dia per la xarxa disten una mica de fer-se a terrenys semblants als que tenim a sa nostra Illa. Animauvos, que d’aquesta feina els companys i companyes del club es podran beneficiar d’un test fet per una persona de confiança, propera i a un entorn on correm.
SALUT I FORÇA PEL QUE HA DE VENIR!!

Objectius complits

OBJECTIUS COMPLITS I COSES A DESTACAR QUE HAN PASSAT
Començarem com ho haurien de fer tots els polítics: demanant perdó pel que no hem fet, hem fet malament i farem tort.
No hem tengut al dia aquest raconet on anem destacant coses que van passant al redol xendenguet. Confiàvem que es “Manolos” de deportes Cuatro o s’IB3 se’n farien càrrec.
Amb motiu de sa celebració de sa caminada solidària i tancament de s’any li pegarem una estirada.
Sa caminada solidària va anar molt bé.

image

Es dia va acompanyar i es ganes de sa gent per posar es seu granet d’arena se varen materialitzar amb una bona replegada de menjars i productes de primera necessitat per ajudar una mica a qui durant sa seva vida fa s’esforç d’una ultra cada dia.

image

image

Com l’any passat a uns 3 km de sa partida i va haver un punt on vàrem refrescar-nos amb aigua i fruita que ens va donar Fruitcap, empresa a la que estam molt agraïts. Aquelles fruites varen donar un alè a sa meitat de sa caminada. Gràcies.

image
Aquesta és una trobada que es fa a aquestes dates perquè ve a bé organitzar-ho però sempre és bon moment per ajudar. Dia a dia se pot fer sense tudar els bens de que disposem.
Dins sa part esportiva no s’ha mirat quina va ser sa darrera entrada. En aquests moments venen al cap objectius aconseguits amb “sobresaliente” com es pòdium de na Cati a sa cursa de sa È.

image

una mitja d’infart d’en Biel Martínez a sa marató de València que va fer mirar darrera els africans.

Un tal glosador i cantador de nadales que a sa cursa des Migjorn va donar un bon susto als que estan habituats a pujar a es caixó.

12279227_434490040087422_3694074452562820161_n
He fet punt i a part per fer memòria i també s’ha de destacar que sa dues de ses llebres de sa copa balear de curses per muntanya són xendenguets. En Jorge i n’Alzamora han fet un molt bon paper a sa seva categoria i a sa general no han quedat coixos. Enhorabona de part de tots i a seguir fent feina.

IMG_1219

IMG_1225
A sa copa també han donat els fruits els entrenaments planificats, els sacrificis de no sortir i una dieta forjada a ses Torres. Tot sumat ha fet que na Maria hagi anat gratant escalons des pòdium a ses proves que ha fet.

Foto 19-9-15 21 34 36 (1)

Se de bona tinta que ha passat gust i tots t’animam a seguir difrutant.
Perdonau però sa memòria de ben segur me deixa curses penjant i resultats destacables que no record. Però si que se que a totes ses curses on es poden destacar pòdiums i marques també hi ha hagut un gruix de xendenguets i xendenguetes que i han participat i ho han donat tot (alguns fins i tot ses ungles!!) per convertir-se en finishers. Enhorabona a tots. Pensau que els que són al sofà sempre venen darrera.
Com no pot faltar, vàrem tornar a pernoctar a Son Amer amb xendenguets grans i ben petits i petites.

IMG_1009.JPG

Dues excursions: una amb es xerpa Rosselló gran que va arribar bon port.

image

i s’altre a nes Tomir pes pas des Xendenguets que no va ser tan fructífera.

image

image

Vespres de rialles, roncar i un bon dinar a Cas Gallet no varen faltar.
Els entrenaments dels dimecres segueixen posant a punt sa maquinària i ajuden a no fer-nos mal per poder anar progressant. És bastanta sa gent que comenta que coneix que a ses pujades sa frase den Domingo quan xerra de burpies no li pareix tan odiosa. Recordau que qui sembra recull, i es dimecres regau fort sa feina que anau fent. No amolleu!!.
També m’han contat que sa festa a Son Talent va ser ben animada, sa guardia civil no va haver de venir i que ses rialles no varen faltar.

IMG_1090.JPG

No trobeu que l’any que ve n’hauríem de fer dues en lloc d’una?
Aquests dies anem tancant s’any i fent balanç del que hem fet i que no hem fet, que ens ha sortit bé i que no volem que ens torni sortir tort, feim propòsits per l’any que ve,…Idoi aprofitarem aquí per comunicar que ja estam en campanya per formar part d’aquest grup de gent on sempre trobes algú amb qui córrer o anar a fer dues rialles pel que sia. A continuació trobareu la taula de preus de cara a la campanya vinent.

 

 

També vos podem avançar que amb ses camisetes d’entrenament de sa propera temporada mos coneixeran bé!!
Recomanam que vos federeu per dos motius:
– Anirem a disfrutar de sa muntanya amb major seguretat
– No ens passarà allò de que si volem córrer una cursa de sa copa Balear no ho podem fer per no estar federats. Val la pena per fer ses que ens facin més gust i ser finisher de sa copa balear pot ser un bon propòsit de cara a l’any que ve. (vos deixam es calendari de curses provisional per fer una mica de gola…)

COPA BALEAR 2016

Vos convidam a fer-nos arribar propostes per seguir dinamitzant i compartint estones a: xendenguets@gmail.com.
BALANÇ DEL 2015: he conegut més gent, he patit totsol i he trobat amics i amigues de patiment, he vist gent en qui fixar-me i compartir aficions, amb qui anar a fer una mussa,…ha estat un bon any i en començarem un altre d’igual o millor!
Noltros som una pandilla
Que venim a CaConejar
Tant si baixa com si empina
A sa meta volem arribar.

Cursa Malats de turmell

IMG_8364

Trapa Trail

IMG_8915

 

Palma Trail

IMG_9183

Muntanyes Arta

IMG_0080

Trail Serveri

IMG_0621

Trail Mitgjorn

IMG_0718

 

 

 

 

 

ENCARA QUEDA PER CONTAR…I LO QUE VENDRÀ!!

Amb poc temps per digerir tot lo que havia passat…Mos (vos volia dir…) plantam a Menorca!

Foto 15-5-15 8 26 26

Foto 17-5-15 19 30 39

Foto 16-5-15 9 34 26

També hi havia participants a diferents distàncies i indrets de sa roqueta veïna. Valents a sa de 100 km, valents i valentes a sa de 55, a sa de 33, a sa de 80…i això mos duu a una expressió que se va comentar molt per allà: UN ALTRE/A XENDENGUET!!

Foto 15-5-15 15 52 29

Foto 15-5-15 15 52 03

Foto 16-5-15 22 39 45

I també un valent Menorquí que va intentar distància de 185 km

17779895425_85eec14f54_o17157204954_9665e6a70d_o

En Biel va anar a la seva i va ARRIBAR primer a sa seva cursa. Altre cop només hi ha paraules de coratge i felicitacions per aquest xendenguet que ja el marcaran de prop a ses curses per on vagi. Segueix així Biel!

Foto 25-5-15 23 46 24

Reaparició oficial des president…i no dic es vespre de marxa! Ja havia fet de llebre a sa trail i a Menorca ho va fer oficial! Va estirar es Rosselló gran i varen arribar! Personalment molt content i orgullós den Miquel que segueix amb sa tònica de no gels!! Ànims. No vull dir que desmereixi qualsevol esforç prendre gels ni molt manco.

Foto 8-6-15 13 28 53 Foto 8-6-15 13 28 55

Es tresorer va dur es replec de xendenguetes i va intentar que no se descontrolassin però me pareix que va claudicar…ànims Pedro! Crec que va ser com una festa aquest grupet…

pbp_545562826443391893_n

Foto 16-5-15 12 40 47

Abans de tot això ja hi havia gent en marxa que s’atrevia amb sa de 100 km per sa costa nord. Valents que sabien que els tocaria patir ja quan es varen apuntar però que era al que anaven.

Foto 25-5-15 23 50 17

11009911_936146843110431_1436840694316530704_n 11242553_10202690474103426_4720962682785044492_n

Bé, sa família Paris seguia amb la tònica de regir el seu calendari segons elitechip! Jordi engrescat amb sa de 80

11401018_944980575560391_703589303109995087_n

Na Lola amb sa de 33, a sa que també hi varen participar altres membres del club.

Foto 25-5-15 23 49 54

Foto 16-5-15 6 20 0411080442_936710463054069_1752213696618001280_o

Com passa sempre, qui no corria amb ses cames ho feia amb “s’animeta” i a través de plataformes intentaven saber com anava sa gent. Sa plataforma va fer es pet per variar i com sempre i es telegram feia fumet: per on són, van bé, quina enveja, no envien cap foto, si no peta, fa bona cara, ha sopegat un parell de vegades quan ja arribaven, mal de panxa, feis menjar en Campins,…Diferents maneres de fer arribar els ànims i es companyerisme que sent sa gent que comparteix una afició.

Foto 15-5-15 19 03 56

Molt bé corredors, corredores, animadors i animadores; va sortint sa feina! Alto! Feina és sa que mos fa guanyar quatre doblers per comprar sabates noves! Fer de xendenguet i xendengueta és el que ens fa gastar els doblers, es temps i ses rialles amb una cosa que no mos paguen per fer però que mos dóna algo a canvi. I que segueixi així per molt de temps!

Foto 8-6-15 13 28 28

Arribats a aquest punt he de dir que m’agradaria poder comentar sempre alguna cosa d’algú a qualque event. Confés que no ho faig perquè  sempre me fuig algú des cap o que no ho puc fer perquè…meam com s’ha de dir…intentarem ser finets…NO HI SÓN. Som es primer que me fic dins aquest sac per evitar dir si volen ganivets o si arriam sabatades.

Convé explicar-ho. Arribats de Menorca lo president veu ses dents a Andorra i diu que convé treballar ritmes…vaja moto vos va vendre. Primer dia: 34 valents i valentes al pinar de Sa Coma, segon dia 28 a sa costa e sa gravera i darrer dia 17 a sa costa de s’Ermita. RITMES! Amb tot el que sabeu patir i demanen aquests entrenaments…podeu anar per qualsevol cursa amb es cap ben alt!

ANIMAUVOS! Esper quedi explicat que una persona que se planteja fer ritmes (sèries de tota sa vida) pot pensar de participar a curses que li pareixeran molt dures però que es seu cosset i capet ja coneix en part sa miqueta de patiment que s’ha de pagar per aconseguir aquell algo!

Au idoi! Andorra ja és aquí.

18990_838135179569406_5138328948572302818_n

Sa expedició ja prepara i sa feina comença a haver d’estar feta. Es grup de xendenguets i xendenguetes andorrans ha minvant una mica per ase o per bèstia. A vegades s’han de córrer reptes més durs i importants que no tenen preparació ni guió possible. Una aferrada xendengueta als dos companys que no ens acompanyaran de cames però sí d’animeta. Força!

Acabant aquesta entrada deixam dit que segur quedaran coses per contar! Salut i ventura!

MOLT PER CONTAR…I LO QUE VENDRÀ!!

Primer de tot demanar disculpes ja que moltes coses ja s’haurien d’haver emmarcat i immortalitzat a forma d’escrit, però per bony o forat s’ha demorat. Anem per parts, que no per ordre!

Sa Copa Balear de curses per muntanya continua amb el seu curs, i diferents xendenguets i xendenguetes hi estan ben engrescats. (Un moment que miri es calendari meam quina va ser sa darrera que se va comentar…) Què recordi hi ha hagut una volteta planeta i rodadora pes Teix

Foto 5-6-15 9 03 10

Foto 5-6-15 9 01 09

Foto 5-6-15 9 01 38

Una volteta planeta, rodadora i amb un poquet de fred per Biniaraix i Fornalutx. Més d’un ara deu tirar pestes d’un servidor o se deu imaginar que escric amb sa botella d’herbes oberta.

Foto 5-6-15 9 10 00

Foto 5-6-15 9 10 21

Foto 5-6-15 9 10 11

Foto 5-6-15 9 00 08

Sense anar més lluny no hi ha cursa fàcil i ses condicions de cada un i cada una les fan especials i els suposen un plantejament. Enhorabona per sa feina feta i a seguir amb aquestes ganes de patir, passar gust i superar-se que mouen a sa gent a seguir participant de sa nostra lliga per muntanya.

És d’admirar dues coses:

Quan un està en bona forma perquè ha fet ses coses bé i encara vol millorar, no amollant a aquella pujada, arriscant a sa baixada, passant una “pájara” com bonament es pugui, difsrutant de patir…

Foto 5-6-15 9 15 06

Foto 5-6-15 9 17 02

Foto 5-6-15 9 14 39

Quan un ha fet ses coses massa bé i massa vegades i veu que aquell no és el seu dia i que no hi ha res a guanyar! (ja se que som poc des patir però no vos penseu me tiri floretes ara!) No és fàcil dir ara no pas guts o no és el que toca i haver de renunciar a arribar a meta.

Foto 5-6-15 9 15 00

Per un mateix ja costa però també hi ha el que faries pels altres que allà t’esperen, t’han encoratjat i t’acompanyen es dia a dia. Fer un “reset” pot ser molt bona idea!

Ara ja hi ha gent apuntada a sa Fita del Ram i a sa crono de Santa Magdalena. Coratge, sort i a patir de sa millor manera possible! S’atraca es temps de ses cronos!

Una fita passada MOLT IMPORTANT va ser tot el que envolta sa Ultra de sa Serra de Tramuntana. Gent per totes ses distàncies hi havia escampades. De Sóller a Pollença m’han contat que només van sentir rialles i xerrameques…bona senyal! Molta gent s’estrenava a llarga distància i no va ser una cursa d’anar de passeig, sinó que s’hi ha d’aferrar. ENHORABONA als participants a sa marató.

Foto 17-4-15 7 36 33

11009954_10206956286768952_2120978351351215439_n

Foto 18-4-15 7 48 20

Foto 5-6-15 9 54 28

Els de la Trail varen superar totes ses costes que hi van haver, tant per amunt com per avall. Qualque baixada d’energies hi va haver pel mig que amb quatre paraules, dues mentides i es coratge dels que animaven se varen superar!

PBP11159543_380562608802929_832072472166503954_n

11150226_380587245467132_6785231372936434305_n

Foto 23-4-15 14 28 18

Foto 23-4-15 14 30 1621746_369733713229722_8662668593042275469_nFoto 23-4-15 14 29 33

Foto 5-6-15 9 54 04

També n’hi va haver que se van llevar a Cúber per poques ganesde…no trob ses paraules…de…cada un que digui perquè se va llevar a Cúber es secretari tuadell!! (un beso Roberto, s’italià que no es de ses palmeres!).

Foto 5-6-15 9 53 58

Pen Juanqui també trobareu voltros ses paraules.

Foto 5-6-15 9 54 07

Una PANDA animava sa pujada a Biniaraix amb ballets, xerremeca, gemecs, qualque flastomia…Sempre hem dit que si se pot xerrar se pot donar un poc més! I amb això no vull jutjar, ja que trob que és una de ses maneres guapes d’afrontar aquestes experiències. Lo president els va estirar un poc me pareix!

Foto 23-4-15 14 32 06Foto 5-6-15 10 00 10

Gent que anava per libre també n’hi havia! S’aplegaven i anaven estirant un de s’altre quan sa situació ho demanava.

11168531_380547458804444_8532686523091990249_n11156337_380572805468576_1370405124417716871_n11138609_380549182137605_2156006859900403934_n11174865_380551718804018_6277956471654231535_n11175031_380549662137557_9131363474686533205_n

11175022_369733449896415_6562095196401260403_nCompanyerisme, mal de otros…coratge per jo, si aquest s’atura tot sol no sé que faré…Pel que sigui sempre se formen grupets. ENHORABONA als participants a la Trail

Ara ja si duis es capell posat el vos podeu començar a llevar per llegir lo que ve. ULTRA. Molt bona participació a sa distància més llarga. Menorquins, portenyos, manacorins, carrioners,… Un carrioner, si ja ha llegit lo que he posat més amunt sabrà que va fer el que tocava i que sa majoria hauríem fet. Caparrut ell no en tenim dubtes que se cansarà abans sa Serra d’ell que no al contrari. 3 “pájaros mallorquins” varen demostrar que es pasturar nocturn i es rendir no està discutit ni barallat.

10982854_10206956272968607_3550526734684348238_n

Foto 5-6-15 10 07 59Foto 5-6-15 10 08 08Foto 5-6-15 10 08 29Foto 5-6-15 10 07 33

11162211_369733379896422_6005648752674483074_n

Sa enhorabona a en Pedro Fullana que va decidir per culpa den Kilian Jornet “emmarronar-se” d’aquesta manera i acabar molt dignament. I més mèrit té que va fer córrer en Pastureta, que normalment duu es pas des peregrins, és a dir, un darrera s’altre i sense aturar.

Foto 5-6-15 9 16 37

Biel Martínez va acabar molt dignament, amb bon temps, sense haver patit del tot, amb tot molt ben pensat,…bé no puc més! Va fer una puta carrerassa on va sortir tota sa feina que fa!! Dins carrerassa ho ficaré en Massanet també. Es minixendenguets tenen a qui voler semblar!! ESTAU MOOOOLT FORTS!

11149494_369733353229758_1523631510521033030_n11174820_369733366563090_8898310791579197284_n

De Menorca con amor no anaven de tonteries.

ME ME10996654_369735256562901_210209415335928232_n ME966562930_8200535124477645939_n

Ja passat un temps sabem que en Roberto (s’italià no, es de ses palmeres) se va aturar perquè prepara un objectiu més ambiciós i a llarg termini…i va decidir que volia ser finisher amb una foto del que està per venir i per això ja haurà de ser l’any que vé! Enhorabona parella!

10955618_10206696920332607_4424412302237963495_n

La resta degueren fer molta feina per Menorca perquè varen acabar molt sencers. Enhorabona!

Si em deix algú disculpau però som molt despistat i ja fa un temps d’aquestes fetes.

Com per tot, n’hi havia molts que no corrien però pareixia que tenien remordiments de no haver-hi anat, sen morien de goles, passaven pena pels companys i companyes,…es grup feia fumet amb es seguiment que hi havia. Això també dóna coratge i ajuda molt a sa gent que aquell dia duu es dorsal. Això fa ambient, club, amics, ensenya, encoratge,…Molt bona feina de suport Xendenguets i Xendenguetes.

AFI526563074_6041564478495166379_n

Fins aquí ja hem contat un parell de coses i sa caloreta s’atraca! Encara tocarà administrar un poquet ses ganes de terrasseta i tertúlia que es temps du associat.

Per cert, si de terrasseta anau endarrer i en teniu per decorar, recordau que una persona que creu amb es projecte dels Xendenguets ha obert un nou espai dedicat a fer més agradable aquell pati, corral, balcó o terrassa que ens falta per vestir. Visitau els companys de la Silleria de Llevant  a la seva nova tenda vora la rotonda dels cines i trobareu molt bona atenció i coses ben agradoses.