UN SOMNI DE QUALSEVOL CORREDOR DE MUNTANYA FET REALITAT

De bases paparrils i esperit xendenguet.
Aquesta pot ser sa manera de donar una pista sobre el corredor de qui xerrarem.

image

Es va plantejar (ja només aquest fet mereix molta admiració) completar la cursa de llarga distància del Montblanc. Quan dic llarga distància no és allò de que anar a Palma ho trobam enfora, sinó llarga de veres i amb un bon acumulat positiu. Ni més ni menys que els 170 km del Montbalnc. (a partir d’aquí escrivim les línies amb el capell llevat).

179023-utmb_2016

Profil_UTMB2016.png
Tots sabeu i coneixeu d’aquesta cursa. Els requisits per acumular els punts no són tasca fàcil, la cursa econòmicament xerrant no és cap regal i les condicions que et pots trobar no són mai garantia. Per prepara una cursa d’aquestes has de tenir bona determinació i ganes d’invertir hores, però tot això no és tan mal de dur (pel que pareix) quan córrer forma part de la teva manera de viure.

photo_2016-09-22_08-48-17

 
Idoi una cosa tan ràpida com dir ser FINISHER de la Ultra del Montblanc, implica haver superat moltes coses.
Xerram amb en Jaume per conèixer quatre pinzellades d’aquesta gesta. Vos deixam amb la seva descripció i aportació. Gaudiu d’aquestes paraules escrites per ell, de les quals esperam i desitjam que en surtin llavors semblants a la que nomena.
També un parell de fotografies que ens ha facilitat en Jaume, i una mica a traïció seva, direm que no estan publicades per empegueïment!! Ens hauràs de perdonar però ho havíem de dir, perquè la conegui una mica més el teu tarannà.

34211361-copia
Aquí vos deix aquestes reflexions, contestant aquestes preguntes…perdonau si m’he enrollat massa.

34192446-copia

34198835-copia

Encara que sigui de ciències, quan em pos a xerrar o a escriure…no hi ha qui m’aturi…
1.Com et va venir la idea de fer aquesta cursa?

La veritat és que ja fa molts d’anys que la UTMB em despertava curiositat.
Ja en els meus inicis com a corredor de curses d’asfalt, devers l’any 2007, un cosí meu, també corredor, va mencionar aquesta cursa i va dir que hauríem de fer una sortida d’aventura com aquesta. Evidentment això va quedar en no res, però ja va posar la llavoreta al meu cervell.
Cada vegada que veia informació sobre la cursa, la llegia, però sempre des de la incredulitat i admiració d’allò que veus impossible d’assolir…
Uns anys més tard vaig començar a córrer per muntanya, i allò tan llunyà anà agafant caires de realitat, fins que a la segona temptativa (l’any passat no vaig obtenir plaça al sorteig) he pogut córrer i acabar aquest somni…

photo_2016-09-21_16-50-45

2. Quin temps fa que corres per muntanya?

Com ja he comentat, vaig començar a córrer l’any 2007, però no va ser fins l’any 2012 que no em vaig atrevir a fer una cursa de muntanya.
Això sí, l’ocasió fou excepcional… la Jungfrau Marathon a Suïssa.

http://www.jungfrau-marathon.ch/en/

 

Mai havia corregut per la muntanya i, de cop i volta, em trobava amb el repte d’haver de córrer una marató pels Alps, amb l’al·licient que pràcticament tot el recorregut era de pujada, partint d’Interlaken i arribant a la base de les glaceres del Jungfrau (muntanya Suïssa de més de 4000 m) a més de 2500 m.

jun_3523hpanoramakarte-2015

El record d’aquesta cursa crec que mai s’esborrarà…la vàrem fer en grup amb un parell d’amics de Son Carrió, entre ells el meu cosí, que tornava a ser el que ens havia ficat en aquesta aventura. Els paisatges són espectaculars i l’ambient a la cursa també. Vàrem entrar a les curses de muntanya per la porta grossa.

swiss_image_raai4710
Com a peculiaritat, aquesta cursa de muntanya es corr amb espardenyes d’asfalt, ja que la major part del temps vas per caminets poc tècnics.

raag2740.jpg
Em va agradar tant aquesta marató que l’any següent hi vaig tornar.
Una altra curiositat dels meus començaments a la muntanya és que la meva segona cursa ja va ser l’ULTRA…crec que ja no importa dir qui em va engrescar a fer-la…jo li deia al meu cosí que bastava fer la trail, però ell em contestava una vegada i una altra que ja que mos “banyàvem”, que ho havíem de fer “a lo grande”, així si no tornam a córrer per muntanya al manco haurem fet la llarga…ell es va lesionar i em va deixar tot sol davant els terrorífics 100 i pico quilòmetres…encara no li he donat mai les gràcies per ficar-me dins aquest món de la muntanya…gràcies Jaume!!!
3. Quines curses vas fer per aconseguir els punts necessaris?

Ai, es punts…aquesta és tota una aventura també…
Com sabeu, a Mallorca només teníem l’Ultra i ara la Travessa per obtenir punts.
Idò jo, com que ja tenia l’objectiu d’intentar poder fer la UTMB, vaig anar cercant cada any una sortida per anar a córrer i obtenir els punts.
Jo mirava la llista de curses puntuables, però no triava la més assequible. Volia que la cursa, a més dels punts, m’aportàs la il·lusió de conèixer nous llocs i nous reptes.
Així, a part de fer les Ultres de 2013, 2014 i 2015, l’any 2014 vaig fer la Tenerife Bluetrail.

http://www.tenerifebluetrail.com/

De la mar al cim del Teide i acabant a la mar, travessant l’illa de Tenerife per paisatges volcànics espectaculars.

tbt 2015.jpg

Una pujada, una baixada, així de simple…així ja tenia repte…molta pujada seguida, córrer en altura a més de 3500 m, i molta baixada seguida…total uns quasi 6000 m de desnivell + en poc menys de 100 km.

Bluetrail2.jpg

Pel 2015 també em reservava un bon caramel. El Gran Trail Aneto Posets, amb els seus 109 quilòmetres i 7000 metres de desnivell +.

http://www.trail-aneto.com/

En aquest cas l’objectiu era córrer per alta muntanya, quasi sempre a més de 2000 m, per terreny molt tècnic i durant les suficients hores com per haver d’estar dues nits per la muntanya sense dormir.

perfilesgrantrailfondoimagen

Així ja tendria l’experiència per fer-ho al Mont Blanc… La veritat és que va ser una molt bona experiència.

 

4. La preparació per la carrera, de quina manera la vas fer? Aspecte físic.

El plantejament de la preparació d’una cursa tan llarga sempre genera molts de dubtes. Jo tenia clar que no volia arribar saturat de quilòmetres a les darreres setmanes, però era conscient que per anar mínimament preparat fa falta acumular bastant de volum en els mesos anteriors.
Un dels primers dubtes que et planteges és com de llargues han de ser les tirades llargues i quin ha de ser el ritme al qual s’ha d’entrenar…

photo_2016-09-22_08-48-08
Jo vaig optar per començar a preparar la carrera a partir de febrer, intentant fer el màxim de muntanya, maldament fossin tirades curtes.
De fet, tota la meva preparació l’he feta bàsicament corrent per Na Penyal. Tan sols vaig anar una vegada a la Tramuntana i un parell de vegades pel Parc de Llevant.
Per planificar les tirades llargues, em vaig proposar fer una cursa llarga més o manco cada mes, de manera que així feia tirada llarga i qualitat/ritme de competició en el mateix dia. Mirant el calendari vaig triar les curses que em feien més il·lusió. Així vaig fer la Formentera All Round (77 km) a finals de febrer, la Mallorca Desert (56 km) al mes d’abril, la Costa Nord del Camí de Cavalls (100 km) al maig, la marató del campionat de Zumaia a principis de juliol i a finals de juliol vaig tenir l’oportunitat de poder fer Carros de Foc en dos dies (crec que varen sortir uns 80 km) amb un grupet de Xendenguets, passant uns moments inoblidables per alta muntanya amb la millor companyia possible.

photo_2016-09-22_08-51-06

photo_2016-09-22_08-51-56

El mes d’agost el m’havia plantejat amb sortides suaus per recuperar el cos i arribar a UTMB amb ganes de córrer…i ho va ser suau, més del que hauria volgut. A falta de 20 dies per anar a Chamonix feia una sortideta per Na Penyal i…cratacrac!!! esquinç prou important al turmell.
En cap moment em vaig plantejar que no podria córrer la UTMB. La mentalitat va ser “tenc 20 dies per poder tornar a córrer”. Vaig estar una setmana sense fer absolutament res i després vaig anar caminant i sobre tot pujant i baixant escales per mantenir un poc el to muscular. A falta d’una setmana per partir vaig provar de córrer, primer amb molèsties, però cada vegada un poc millor. Ja veurem, vaig pensar…em vaig plantar a la sortida de la cursa amb moltes ganes de poder acabar-la, i he de dir que el turmell no em va molestar gaire.

34192445-copia
Crec que amb aquesta preparació vaig arribar suficientment preparat pel que jo volia. A les pujades, que als Alps són molt, molt llargues, em vaig trobar bé de forces. Sempre anava passant a molta gent quan la cosa tirava cap amunt, i em vaig trobar més o manco còmode.
Segur que hauria pogut fer un plantejament millor, però ara mateix no sé si canviaria res de la preparació.

 

5. Vas preparar una estratègia de carrera? Quina?

Des de l’inici de la preparació tenia clar que l’estratègia que havia de seguir aniria encaminada a assegurar poder acabar la cursa. Es tractava d’un repte nou, desconegut. Mai havia corregut 170 km ni havia fet un desnivell de més de 10.000 m +.
Maldament jo sabia que podia fer un plantejament més agressiu, sempre vaig pensar que volia fer unes 40 hores de cursa. Vaig calcular una mica els temps de pas i el temps que passaria als avituallaments, sobretot per poder organitzar el seguiment de la cursa per part del meu cunyat, que va venir a diferents punts del recorregut a donar-me ànims.
A part del motiu d’anar conservador, per tenir més possibilitats d’arribar, m’empenyia un altre motiu. Volia arribar a la meta de Chamonix de dia, per poder gaudir de l’ambient de l’arribada.

34207779-copia
Ara que ho he pogut fer així, no tenc cap dubte que ho repetiria de la mateixa manera. Poder arribar amb el poble ple de gent que viu el trail d’una manera especial, amb els companys que m’esperaven a la meta. Jo sabia que hi hauria el meu cunyat, però va ser una sorpresa trobar en Guillem Bauzà (que havia vengut a córrer la CCC, que parteix d’Itàlia) i els altres companys que anaven amb ell. En total tenia 8 coneguts a meta!!! Va ser una arribada molt especial per jo…

photo_2016-09-21_16-50-2834320064-copia
A pesar de l’inconvenient d’haver-me fet l’esquinç tan poc temps abans, més o manco vaig complir l’estratègia que tenia plantejada. L’únic que vaig canviar va ser anar una mica més alerta a les baixades, per assegurar el turmell.
L’aspecte de l’alimentació també el tenia una mica pensat. Tenia clar que als avituallaments havia de dedicar temps a menjar bé, que la cursa és molt llarga i el cos no es pot quedar sense benzina. En aquest punt de l’estratègia vaig haver d’improvisar bastant. Anava corrent molt conservador les primeres hores, i devers el quilòmetre 25, a una pujada d’uns 1.800 m+ vaig pensar que un gel podria anar bé per mantenir les forces, però el meu cos no hi va estar d’acord i se’m va tancar la panxa, de manera que a la primera nit ja anava vomitant i perdent forces a mesura que anava pujant…quin panorama, vaig pensar…vaig seguir pujant molt poc a poc, i al primer avituallament que vaig trobar vaig provar quins aliments m’entraven. -Uf!!! Només m’entra la sopeta de fideus i la Coca-Cola…idò sopa de fideus i Coca-Cola-…així vaig poder passar la nit amb més pena que glòria, però tirant cap endavant poc a poc. Al matí la panxa es va compondre lo suficient com per no molestar massa, però durant la resta de la cursa ja no vaig poder prendre ni isotònic ni gels. De cada vegada podia menjar una mica més, però sempre menjar sòlid als avituallaments i algun trosset de barreta. D’aquesta manera em va bastar per arribar i per trobar-me bastant bé durant tot el dia.

34215955-copia
Aquesta vegada el que he après és que fins i tot d’una tancada de panxa se’n pot sortir, i que no hem d’abandonar a la primera de canvi. A una cursa llarga sempre trobaràs bons moments seguits d’estones dolentes, però amb paciència i positivisme els moments dolents poden passar i deixar lloc a experiències meravelloses.

 

6. Quin material vas fer servir, quin hauries canviat i quin vas trobar en falta.

Del material també es pot xerrar sense aturar, i és un tema un poc personal.
Jo concretament som més de dur alguna cosa de més que quedar-me curt per estalviar uns grams a la motxilla, i més si t’enfrontes a una cursa on saps que pots trobar temperatures que oscil·len entre -10ºC i 30ºC.
També s’ha de dir que la llista de material obligatori que exigeix UTMB és llarga, però a jo me va semblar necessària per garantir la seguretat del corredor.
Anem idò a veure el material que duia. Seré el més explícit possible, per si a qualcú li pot servir.
Sabates:
Adidas Raven Boost fins a Courmayeur (primers 80 km)

 
Salomon Wings pro 2 de Courmayeur a Chamonix (darrers 90 km)

Roba:
Calçons Hoko Sensei
Camiseta Joma
Calcetins Compressport

Motxilla:
Salomon Skin Pro 10, de 10L i molt còmode de dur i per agafar les coses.

Cinturó Arch Max (per dur-hi el mòbil i lo que es necessiti més a mà per menjar i els pals plegats a la sortida)

Dins la motxilla:
Xubasquero de membrana The North Face Feather Lite Storm Jacket

 


Calçons impermeables de membrana de The North face
Tassó plegable de Salomon
Bossa d’hidratació de 1,5 L (pensava no utilitzar-la, però amb la calor que va fer, va ser necessària)
Soft flask de Salomon de 500 ml (en duia 2)
2 Frontals amb piles de recanvi pels 2 (Petzl Myo RXP i Petzl E+ Lite, molt petit i lleuger)

 


Manta de supervivència
Cinta adhesiva elàstica (tipo la tape que s’empra per fer les tires de colors)
Mini botiquí (amb agulles per les bòfigues, vaselina, benes, tiritas…)
Reserva alimentària (barretes, gels, dàtils bessons d’ametlla…)
Calçons llargs de córrer
Buff, gorra i gorro calent
Camiseta calenta de mínim 180 g per talla M (jo duia la Ryu de Hoko, que amb 220 g pareix exagerada, però a -10ºC segur que fa bon servei)
Guants calents i impermeables. (deixen dur guants calents i guants de laboratori, que era la meva opció)
DNI i 20€
Mòbil amb el número d’emergències memoritzat
A part d’aquest material obligatori, jo duia les mesures per fer-me isotònic (de 226ers), sals de 226ers i de Myprotein.

El meu cunyat va quedar amb els pels drets quan, després d’arribar, li vaig donar la motxilla i va veure lo que pesava…no sé quants quilos eren, però era feixugueta…

Del material, com que la part obligatòria ja cobreix pràcticament tot el que pots necessitar, no es poden llevar massa coses. Jo estic content amb el que vaig dur. No canviaria res. Molta gent es va posar la roba calenta que t’obliguen a dur quan a la segona nit va començar a fer tormenta i a ploure. Jo vaig passar amb el xubasquero, però quan aturaves als avituallaments feia bastant de fred.
7. Un dels motius pel qual recomanaries fer una carrera de llarga distància seria…

A mi em costa un poc recomanar fer qualsevol carrera de llarga distància, a no ser que s’hagi seguit una progressió adequada de cap a la llarga distància.
Maldament a lo millor no ho sembli, jo sempre tenc un gran respecte a la llarga distància (des de marató fins a distàncies més llargues).
Jo trob que per fer una cursa d’aquestes, el primer que s’ha de tenir és molta il·lusió i ganes d’experimentar noves distàncies. Tothom pot fer-ho, només és qüestió d’anar una mica preparat i amb ganes, no s’ha de fer perquè està de moda.


8. Pròxims reptes esportius. I no pots contestar anar a Lluc a peu!!
Je, je, je…
Ara mateix estic en un moment una mica en “stand by”.

photo_2016-09-22_08-50-12

photo_2016-09-22_08-50-04

Estic pendent de que m’operin del braç dret, de manera que estaré uns mesos en el dic sec.
Si encara em dona temps, enguany m’agradaria fer la Marató d’Artà i la Tramuntana Travessa, a la qual m’he preinscrit. Ja veurem…
De cara a l’any que ve, tenc un parell de cosetes mirades. No descart tornar a provar sort a UTMB, però preferiria repetir-la l’any 2018 i deixar un any en mig per fer coses noves. Tenc un poc mirada l’Eiger Ultra Trail a Suïssa, d’uns 100 km.

https://www.eigerultratrail.ch/en/

 

screen-shot-2014-07-24-at-07-05-53eut-faulhorn
Molta gent me diu ¿i ara què? Ja ho has fet tot. Qualsevol cosa et pareixerà curta… però jo no pens igual. Hi ha moltes, moltíssimes curses i racons de muntanya per descobrir, i cada vegada que fas una sortida o et penges un dorsal es renova la il·lusió per descobrir nous llocs, noves vivències.
De totes formes, sí que tenc en projecte un nou repte esportiu, d’aquests que et fan una especial il·lusió i que suposaria viure una experiència totalment nova. Es tracta de fer alguna cursa per etapes, com per exemple la Transalpine Run

http://transalpine-run.com/

que en 7 dies travessa els Alps, o la Pyrenees Stage Run

http://psr.run/es/psr-es/

que fa el mateix als Pirineus. Aquestes curses es solen fer en equips de dos corredors, que han d’anar plegats tot el temps i els capvespres, entre diferents etapes, es viu un ambient de companyerisme que segur que aporta molt a cada corredor al nivell personal.

20120907_TransAlpRun_Event20-5253.jpg
Per acabar, només volia donar les gràcies a tothom que m’ha animat o s’ha interessat per la cursa…i especialment als Xendenguets, que em consta que em varen seguir amb molt d’interès i que em varen emocionar quan vaig veure tots els missatges al Telegram quan vaig haver arribat. Això també formarà part del meu record de la cursa, i que serà meu per sempre i esper poder contar-ho a nets o amics o a qui sigui que ho vulgui escoltar…
Sobretot, que poguem disfrutar del que ens agrada, plegats, fent pinya, formant una gran família on tothom suma…i que pugui ser així per molts anys.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s