PIRINEU | xendenguets des trail

Es títol d’aquesta entrada no pot ser Xendenguets/Xendenguetes a nes Pirineus ja que no tots es que hi vam anar eren des club. Deixarem clar de bon començament que no eren des club però en comparteixen s’esperit.
Ens vam embarcar en aquesta aventura d’anar a fer sa cursa dels Pirineus (antigament Cavalls del Vent i ara Ultra Pirineu)

http://www.ultrapirineu.com/es/ultra-pirineu/la-cursa/

Marató

I ja sabíem que ens tocaria sortir a fer quilòmetres acompanyats de sa calor que a Mallorca toca per aquesta època. També afegirem sa humitat que no hi té poc a veure amb ses flastomies que mollam quan es degotís te deixa ben remull.

Se va anar preparant de sa manera que se va poder. Na Penyal, Aubarca, es crossfit, ses sortides amb btt, s’Ermita de Manacor i sa Serra de Tramuntana quan se podia i ses ganes bastaven per partir cap allà. Remarcarem que si algú necessita anar a fer una sortida pes Tossals Verds pes Pas Llis i alguna cosa de per devora no dubti en contactar amb en Javi Sánchez, que esdevingué un especialista en aquesta ruta!!

De cada vegada s’atracava més es dia de partir cap a sa carrera i sa frase que més se repetia era: “allà hi deu haver molta pista”. En llenguatge d’un que sap que no ha fet tot el que podria i que ja se veu es berenar, aquesta frase vol dir: “verge de Lluc quina una que m’espera!!”.
Una altra que se sentia molt era sa de sa capacitat de sa maleta per poder posar tot es material obligatori que demanaven per fer sa cursa. Sobre aquest aspecte opinions vàries i per tots els gusts se podien sentir i a cada un li han de respectar sa seva!! Noltros vàrem respectar sa de s’organització. Amb tot aquest tema de material ses compres a HOKO varen ser ben espesses i abundants.

PARTIM!!
Trui de cotxes, maletes i avions se va posar en marxa es divendres 19 (alguns AMICS ja havien partit cap allà abans).

Direcció a Els Falgars que seria sa casa que ens acolliria per passar es cap de setmana. A aquest punt hem de dir: vaja un paratge guapo, una gent acollidora i amable!! Tenim clar i tots vam coincidir que va ser un allotjament per repetir i recomanar (menció especial a na Bel den Miquel Rosselló per trobar aquest lloc).

A sa recollida des dorsals es wasaps i telegrams ja feien fumet i això volia dir que hi començava a haver una mescla de ganes, nirvis i motivació que feia por!!

Sopada es vespre tots plegats i dos ja varen anar a dormir més d’hora. En Joan Campins i n’Andreu Ribot.

Aquesta retirada de prest tenia un bon motiu: es dos valents que feien sa Ultra Pirineu. És d’admirar es coratge per fer una prova d’aquestes!!
Els altres vàrem fer sa vetllada una miqueta més llarga. Segur que els nirvis i no saber com acabar de fer sa maleta mos va ajudar.

Es vespre sa majoria feia sa maleta que faria servir a sa cursa, pensant estratègies i altres pregàries que ens ajudessin a passar sa cursa de sa millor manera possible. Com has fet sa càrrega d’hidrats?

He sopat bé? He fet sa pre hidratació com toca? Me not ses cames feixugues? Es/Sa que dorm amb jo roncarà?. Tothom va tenir per triar en que somiar!!
Abans d’aclucar els ulls farem sa primera menció a tota sa gent que ens va acompanyar però no corria físicament: s’estona que varen dedicar a organitzar-se per veure passar els amics i com havien d’arreglar es tema de cotxes i places,…TE FA GANES FER UN BON PAPER PER DONAR-LOS ALEGRIES!!
En Juan Sureda ja s’havia aixecat per acompanyar en Juan i n’Andreu i ses fotos que ja ens va fer arribar feia que sa motivació anés creixent.

Un bon berenar, preparar maletes, vestuari, remeis per ses rampes,…A Bagà hi falta gent!!

Tothom deu tenir es seu adjectiu pels moments previs d’una cursa. En aquest cas faré servir es que a mi me sonen més: NIRVIS I INCERTESA. No ajuda que s’espeaker te digui: “corre que en 2 minutos cerramos la plaza”. Pensament de reacció = “poet” tranquil que no frissam.
Abans de sortir informen que els de l’Ultra ja passen per Bellver i tots pensam en com els deu anar a en Joan i n’Andreu. I s’enveja que ja mos fan perquè aquell poble era sa nostra meta.

Dues fotos, dos “sailfishos”, en Tomeu amb sa GOPRO, i….JUEGO DE TRONOS!! Pell de gallina.

Sa motivació mos vessa, mos menjarem el món, serà una passejada, anam sobrats,…TUADELL!! Som es darrers!!

Darrera es grup d’amics només n’hi havia dos de s’organització i bé ens ho va fer saber l’amo dels Falgars que ens seguia per sa tele!! Tira tira que no frissam.
SEGONA MENCIÓ ALS AMICS I AMIGUES QUE NO CORREN FÍSICAMENT: just a sa sortida ja te peguen dos crits i això ja te fa agafar força

Pancarta des club i nins que passen un bon gust de s’ambient.

Durant tota sa cursa se van anar fent i desfent grups fins es punt que sa gent te comença a sonar i saps que estàs al grup que te toca i més o menys arribareu plegats. Els paisatges estaven molt bé i es terreny era variat. D’anècdotes de sa cursa cada un deu tenir ses seves i ja deuen estar compartides amb els que ens envolten.

NIU DE L’ÀLIGA. MOMENT DE SA TERCERA MENCIÓ ALS AMICS I AMIGUES QUE NO CORREN FÍSICAMENT: venir amb cotxe, agafar telefèric, acabar de pujar amb nins, nines, bebés, cotxets i embarassada,…diu molt de voltros!

Aquest era es punt més alt de sa cursa. 1.000 metros més que es Puig Major més o manco. Era on ses forces havien d’arribar bé per anar fent a la resta de sa cursa.

Vaja una baixada que el va seguir!!
Abans d’enfilar sa darrera pujada hi va haver revisió de material. Tots els AMICS la vàrem passar.
A sa darrera baixada pareixia que es poble de Bellver no havia d’arribar mai!! Però finalment a meta!! Sorpresa pròpia en veure en Tomeu Llull que s’havia hagut de retirar per problemes físics que ja tenia abans de començar.

Això vol dir que a sa propera amb més ganes i la duim cap a cases Tomeu! META: GRÀCIES A TOTS ELS AMICS QUE NO CORREN FÍSICAMENT. Ja esperaven allà per fer-te sa foto, i donar-te ses primeres enhorabones. Era moment d’anar a recuperar forces amb es refresc que hi havia montat per l’organització de la cursa.

No fa falta dir que a totes ses mencions i agraïments hi entren tots els amics i amigues s’han interessat per veure com anava es cap de setmana. Mallorca i Menorca eren enfora però els ànims arribaven!! Gràcies!
Per acabar de recuperar forces, l’hostatgeria Els Falgars, ens va preparar un bon sopar. Hi havia gana i es menjar no va defraudar gens. Mos tornam disculpar amb en Carles i l’Anna per haver partit els darrers i haver fet que acabessin sa jornada més tard.

Disculpeu amics dels Falgars!
Es temps des sopar ja hi havia es rebombori de veure com els aniria a en Joan i n’Andreu. Un petit grup dels que havien fet sa cursa i dels que no l’havien feta els van anar a rebre a Bagà i a encoratjar-los amb un parell de crits i aferrades. Enhorabona ultras!!

Per acabar direm que ha estat un cap de setmana de muntanya i amistats, del qual hem pogut gaudir gràcies a una activitat que a tots ens apropa però que no és l’únic motiu de que ens vegem de manera freqüent.

Dir que un mateix va passar gust de sa cursa i des cap de setmana en general però, després de comentar-ho amb un parell, no era comparable a ses alegries i sa festada que els més petits de s’expedició varen fer. ELLS SI QUE SÓN FINISHERS!!